Denuncien un nul interès pels trens tram

Les comissions promotores dels nous ferrocarrils de la Catalunya no metropolitana, en què s’inclouen els de la Costa Brava, Olot-Girona, Lloret-Blanes i Pirineu (Alp-la Seu-Andorra), a part dels de l’Ebre i del Bages-Berguedà han denunciat el nul interès, segons el seu criteri, perquè cap d’aquestes línies s’acabi construint. Segons expliquen en un comunicat, els estudis de viabilitat són molt a prop d’estar enllestits, però inclouen moltes vaguetats i inconcrecions i estimacions de demanda de viatgers a la baixa. Per això, reclamen a tots els partits de l’arc parlamentari català que incloguin les partides que calen per treure a licitació els respectius projectes tècnics constructius i, en concret, recorden a la Consellera d’Economia, Natàlia Mas, les afirmacions que va fer posant en segon lloc de prioritats del govern català el ferrocarril, just darrere de la sequera. En la mateixa nota de premsa, els representats de les comissions remarquen que mai no s’ha decidit tirar endavant cap estudi de viabilitat del ferrocarril a Catalunya amb criteris tècnics, sinó d’utilitat pública. Per això, reclamen que en els projectes constructius es tinguin en compte criteris com ara l’estalvi energètic, les zero emissions, la reducció de l’accidentalitat, la inclusió social i el baix cost per persona. “Esperem que el govern converteixi els estudis de viabilitat en projectes constructius, de manera que tots aquests ferrocarrils estiguin rodant el 2030, com ho estarà el tram Camp de Tarragona”, sentencien.

Segons aquestes plataformes, només es podrà descarbonitzar la mobilitat de Catalunya amb un ferrocarril que jugui un paper central. “La situació climàtica és gravíssima. La sequera és estructural, però la interrupció del corrent AMOC de l’Atlàntic amenaça de convertir Europa en un continent fred i sec. Per tant, més sequera per a un territori estructuralment sec com el Mediterrani”, han alertat. I hi han afegit: “Anem directes a la desertització de Catalunya, i per evitar-ho necessitem tots els ferrocarrils possibles, que, a diferència del metro, són molt econòmics de construir.” Finalment, conclouen que els sis ferrocarrils que reclamen portaran la mateixa gent que una línia de metro de Barcelona, que ha tingut un cost superior.