patrimoni
El futur del jaciment de Ca la Madrona de Mataró, en l’aire
La mateixa setmana que els arqueòlegs han començat a desmuntar el jaciment de Ca la Madrona per guardar-lo en saques després de catalogar i numerar una a una cada peça que s’ha trobat al jaciment tardoromà, s’obren molts interrogants sobre el trasllat i com s’exposarà en un futur. El govern municipal del PSC i els Comuns defensa que canviar les restes de lloc, fins al recinte del Bon Recés, on es farà un espai museu, és la millor opció perquè es puguin visitar i deixar el solar lliure perquè el Consorci de Residus del Maresme construeixi el parc d’economia circular.
Així ho va exposar la regidora de Cultura, Heidi Pérez, en el ple responent a les preguntes d’ERC i la CUP, que van retreure que s’hagi tirat pel dret sense tenir en compte la proposta de tots els grups de l’oposició de declarar les restes bé d’interès cultural local, fent-les compatibles amb la nova activitat.
“Hi ha troballes que encara s’estan acabant d’analitzar”, apuntava la regidora de Cultura, que es va comprometre a establir un calendari i buscar el finançament per fer possible la museïtzació de les restes, un cop la Generalitat n’ha aprovat el trasllat.
Precisament, el grup municipal d’ERC retreia al govern no haver esperat a tenir tots els resultats per retirar el jaciment i alertava del perill que desapareguin les peces que es guardaran al solar fins que no es faci el trasllat definitiu. “Que no passi com amb Can Fàbregas i de Caralt, que van desaparèixer peces. I ja veurem quan s’hagi de muntar la nau”, apuntava la regidora d’ERC, Magda Cot, que criticava que no s’hagi demanat una segona opinió sobre l’estat de conservació de Ca la Madrona, seguint el criteri de l’empresa encarregada de l’excavació i el trasllat, Baula. “Demano respecte pel criteri dels professionals i no es pot dir qui paga mana”, rebatia la intervenció dels republicans l’alcalde, David Bote, que es va comprometre a esbrinar si són certes les denuncies de la CUP que l’empresa no paga als treballadors. “Volem saber com i quan pensen fer el trasllat i amb quin pressupost”, reclamava el portaveu dels cupaires, Carlos García, que preguntava al govern si es protegiran les restes i què passarà amb les que es trobin a partir d’ara.
Catalogant i excavant
L’arqueòleg que dirigeix les excavacions, Jordi Ardiaca, assegura que és “un rumor fals que circula” que no s’estigui pagant al personal que hi ha a l’excavació. El responsable de l’excavació explica que hi ha doble feina per fer el desmuntatge de les restes i començar a rebaixar el terreny per excavar els 5.000 m² restants. “S’ha fet un inventari exhaustiu”, diu Ardiaca, després d’enumerar, una a una, les peces que s’inventarien per fotometria per facilitar-ne després el muntatge. Les restes es mantindran en una vintena de saques fins que es faci el trasllat definitiu que, com apunta l’arqueòleg, dependrà d’una decisió política. El director de l’excavació assegura que tenen feina per descobrir el que hi ha sota el subsòl, com a mínim fins a l’agost. “No sabem què trobarem, potser més murs o una necròpoli”, diu l’arqueòleg, que està pendent dels resultats de les proves de carboni 14 que es van fer a 6 dels 120 esquelets per determinar-ne l’època després de descartar que es tractessin de vestigis de l’època visigòtica.
