Aparelladores amb panxa a les obres

La Sònia Vergés lluïa una panxa d’embarassada quan va haver de fer una visita d’obres a la catedral. La imatge devia sorprendre els operaris. Encara ara, ja que l’arquitecta tècnica va recordar que es veuen poques dones “enfilades a les bastides”. Per a una dona professional i autònoma, a més, “els quatre mesos de baixa no existeixen” o s’acotxa el nadó amb el peu mentre els ulls continuen fitant l’ordinador. En un món, el de la construcció, d’hegemonia patriarcal, les aparelladores com la Sònia Vergés, la Glòria Casadevall, la Mercè Boada o la Maria Ortiz s’han hagut de fer respectar, amb un tarannà més dialogant o a còpia de l’experiència que aporten els anys perquè els paletes o els caps d’obra no les tractessin amb condescendència sinó amb el mateix tu a tu que quan s’adreçaven als seus marits, també aparelladors i amb qui ahir van reflexionar junts en una taula rodona organitzada pel Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Girona (CATGI), sobre els rols de gènere en el sector. “A mi ningú m’ha cridat a l’obra, en canvi he vist l’arquitecte i el cap d’obra discutint-se com dos galls en un corral; també m’han dit que d’una dona no rebia ordres”, explicava la Sònia Vergés mentre el marit, Ramon Bernard, insistia en una pèrdua de respecte, de la societat, envers el professional, independentment del seu rol d’home o dona. Hi ha també bretxa salarial entre les aparelladores assalariades en despatxos i els seus col·legues homes, segons van explicar Maria Ortiz i Esteve Massagué, coneixedors d’un cas, que no ha de ser l’únic, van afegir-hi. David Giró, que amb Mercè Boada formen B45 Aparelladors, va exposar una situació de discriminació d’una arquitecta tècnica de l’equip que va alertar d’unes mesures de seguretat en una visita d’obra, amb la resposta consegüent de “no rebo ordres d’una dona”. “Em vaig indignar i vaig trucar al cap d’obra”, va explicar David Giró. En sortir de la Farinera Teixidor, on es realitzava la taula, l’edifici de la Punxa, seu del CATGI, s’il·luminava d’un lila tan bonic com reivindicatiu, recordatori d’una igualtat tan idealitzada com poc realista.