‘Sastres’ que ponenpaper

Pocs dies abans de morir, el 2021, l’arquitecte Noni Moner encara planejava amb Jordi Torrent, l’impulsor i gerent de Sastres Paperers, quina seria la millora manera d’adequar el segon pis de la Farga d’Aram de Banyoles, l’únic molí paperer en actiu de les comarques gironines, edifici patrimonial, citat en un document del 1685 i que va ser un molí paperer de màxima producció durant el segle XVIII. A l’entrada, encara s’hi pot veure la pila holandesa original. La Farga d’Aram està situada en el trajecte del rec Major, que comença el circuit als Banys Vells, es deixa veure a la plaça Major, i arriba a la Farga, sense aigua. És el primer edifici industrial d’una zona copada per supermercats, l’escola Camins, les comissàries dels Mossos i de la policia local i un McDonald’s. Cap rètol indica que aquella “masia vella”, a ulls forasters, acull, des del juliol del 2014, un taller artesanal de paper, Sastres Paperers . Tenen l’experiència de 40 anys en la fabricació d’un producte que requereix mans, sempre humils, símbol de l’esforç, aigua i, com tot ofici, ànima. En l’era digital, hi ha un auge del paper artesà, si fem cas de les comandes que els arriben a Jordi Torrent (1976), Anna Pagès (1995) i Mamen Cagigós (1969), que coordina les activitats educadores.

Aquests dies, a Sastres Paperers estan molt enfeinats amb un encàrrec de 700 fulls de 34 per 43 cm de paper cotó cent per cent per a obra gràfica per a la Unión Deportiva Las Palmas. Els paperaires posaven pes per evitar que la pila es deformés i no pugés plana. “No afectaria el full, però sí en ponar els següents”, explica Torrent. “Les gallines ponen ous, i els paperaires ponem paper”, diu a tall de broma. El dia abans, aquest espai on ponen paper, amb la premsa i la pila holandesa, que serveix per moldre la matèria primera, estava destinat a un dels sis tallers escolars que ofereixen, a més dels monogràfics de caps de setmana. L’últim que han acollit és un taller d’enquadernació. L’espai és limitat, 80 metres quadrats, i no permet compaginar els encàrrecs, les activitats per a la mainada –per a escolars d’arreu del país i també de l’Estat francès i d’Anglaterra– o quan es dediquen a fer paper de gran format. “Ho condiciona tot, perquè suposa un sobreesforç logístic i organitzatiu. Quan fem el paper de gran format, hem de canviar tota la distribució i no podem fer res més”, assenyala Jordi Torrent.

L’ara mestre paperer va estudiar psicologia, va opositar a bomber i va treballar al refugi de muntanya d’Ulldeter. És músic de Morgat Morgat i es va iniciar en l’ofici a l’antiga adoberia de la ronda Fortià on es va instal·lar Toni Sardà (1958), responsable d’Aquari Paper (1983-2013). Amb la crisi, Sardà es va veure obligat a tancar Aquari Paper, el juliol del 2013. Torrent, que n’era treballador, no volia deixar perdre el llegat i va trucar a la porta de l’alcalde Miquel Noguer. L’Ajuntament els va cedir la Farga d’Aram amb el compromís d’incloure activitats educadores, difusió i continuïtat d’un ofici vinculat al passat industrial dels recs de Banyoles. Així va néixer Sastres Paperers, amb Toni Sardà, ara ja jubilat.

Deu anys després, Sastres Paperers reivindica la feina feta: producció de paper de qualitat, activitats de promoció de l’ofici artesà de paperer i de l’edifici patrimonial de la Farga d’Aram, a més de formació, suport i mestratge d’El Puig. També col·laboren amb altres centres d’altes capacitats: Integra d’Olot i Mas Casadevall de Serinyà. Des del 2014, han passat més de 12.000 persones per la Farga d’Aram.

Ara, els paperers artesans de Banyoles necessiten saber quines expectatives de futur tenen, quant a l’ampliació i l’adequació de la Farga d’Aram tenint en compte aquesta trajectòria. El regidor de Cultura, Miquel Cuenca remarca la “coincidència providencial” que es va donar, fa deu anys, i la necessitat d’adequar un equipament històric i “d’una possible ampliació de l’àmbit que utilitza Sastres”. “Som molt conscients que és un dels reptes en l’àmbit del patrimoni de la ciutat: museïtzar la Farga”, hi afegeix.

Aquari Paper és el producte més conegut. Però també reben encàrrecs especials. Així, van confeccionar, per a un oli molt exclusiu, unes etiquetes amb paper fet amb “males herbes” palpables. “El paper ja no és un suport neutre, sinó també missatge”, explica Torrent, destacant el valor afegit, la innovació, dels paperers artesans amb un producte que no es pot fer industrialment. En el seu catàleg hi ha Lluu, un paper amb llum led incorporat. També reben comandes d’interioristes d’estrangers.

El paper artesà de Banyoles s’ha obert a un mercat més enllà de les belles arts. Torrent no romantitza l’artesania, sinó que comparteix la reflexió que Richard Sennett fa a L’artesà, que no la vincula a l’estètica ni a la tradició, sinó a una manera de relacionar-se amb l’ofici i amb la matèria: “Reivindico l’artesania com una manera de viure, un compromís amb l’ofici, i d’obtenir uns resultats que no obtindries d’un altra manera.”