Infraestructures
La Cambra veu “indispensable” fer arribar aigua de l’Ebre a Barcelona
La Cambra de Comerç ha qualificat “d’indispensable” la interconnexió del Consorci d’Aigües de Tarragona amb el sistema Ter-Llobregat per combatre la sequera que afecta Barcelona i els municipis que s’abasteixen d’aquesta última conca. Així ho ha expressat aviu el vicepresident primer de la Cambra, Eloi Planes, en la presentació de les mesures urgents per aplicar un nou model hídric a Catalunya. Planes ha subratllat que Catalunya està patint una sequera “sense precedents” i que l’impuls que es va donar en les inversions del darrer episodi del 2007 i 2008 “es va difuminar amb molta rapidesa”. Per això, la Cambra proposa avançar una dècada les inversions previstes, que quantifica en 5.200 milions fins al 2040. Per a un termini més curt de temps, fins al 2030, l’ens ha precisat que aquesta inversió sumaria al voltant de 3.200 milions d’euros corresponents a les actuacions previstes per l’ACA per al període 2022-2027 (2.438 milions), juntament amb les actualitzacions de les inversions de les dessalinitzadores Tordera-II i Foix (245 milions) i les inversions que es destinarien al Besós (550 milions). A aquestes actuacions caldria sumar els 1.950 milions d’euros previstos en el Pla Estratègic del Cicle Integral de l’Aigua, previst per al 2050 però que la Cambra vol que estigui apunt el 2040 i que inclou una nova ETAP (estació de tractament d’aigua potable) al Besòs i una estació regeneradora d’aigües residuals al Besòs.
La Cambra ha presentat aquest dimecres l’informe De la sequera a la transició hídrica, elaborat pel Gabinet d’Estudis d’Infraestructures. La directora del gabinet, Alicia Casart, ha advertit que si l’episodi de sequera s’allarga fins al 2025 l’Àrea Metropolitana de Barcelona no podrà afrontar el seu dèficit hídric si no s’adopten actuacions urgents, com per exemple aquest transvasament. Concretament, Casart ha detallat que si es manté el consum de 6,8 metres cúbics per segon al març del 2025 es traduirà en un dèficit de 2,5, que es podria compensar amb l’aportació de 0,7 metres cúbics per segon si l’ETAP del Besòs està en marxa, de 0,3 metres cúbics per segon procedents de l’estació regeneradora del Baix Llobregat i 1,5 metres cúbics per segon procedent del Consorci d’Aigües de Tarragona.
“Si haguéssim fet els deures com a col·lectiu avui no estaríem en el punt on ens trobem”, ha lamentat Planes, que ha afegit que la situació actual és conseqüència d’una “dècada d’inversions no fetes, fluctuacions en les planificacions”. Planes ha apostat, per altra banda, per polítiques de suport als sectors productius i per generar una regulació positiva que obligui i sancioni però que també doni ajudes a qui compleix amb un nou model d’estalvi, entre d’altres, com per exemple l’elaboració de plans sectorials. Amb tot, ha declinat buscar “culpables” i ha reclamat aprendre de l’actual sequera per caminar cap a una transició hídrica quan la pressió de la sequera es rebaixi.
L’estudi elaborat per la Cambra constata un fort descens en les inversions en el cicle de l’aigua durant la darrera dècada. Així, entre el 2013 i el 2021 quantifica en 24 milions d’euros l’execució en aquestes actuacions, una xifra que està molt per sota els 385,6 milions d’euros del període 2007-2011. Coincidint amb el pic de l’anterior sequera, es van invertir 642,7 milions d’euros el 2008 però aleshores aquesta xifra va anar caient fins a tocar fons entre els anys 2013 i 2016 mentre que en la resta va patir diverses fluctuacions, però sempre amb quantitats molt baixes.