L’eòlica marina, a avaluació
La Plataforma d’Energies Marines (Plemcat) és l’aposta del govern per testar una tecnologia incerta
L’única àrea al litoral català se situa en plena Costa Brava, amb l’amenaça d’impactes a calibrar
La tramitació del projecte públic de recerca, a través de l’IREC, no frena els recels de les veus crítiques
La Plataforma d’Energies Marines (Plemcat) preveu començar a assajar aviat les oportunitats i riscos de produir energia eòlica a mar obert, amb tres aerogeneradors flotants que inicialment tindran unes potències discretes –d’entre 1 i 5 MW– però a més llarg termini, a partir del 2026, es preveu posar-hi a prova una gran turbina eòlica de fins a 17 MW davant de la badia de Roses. Ha estat la proposta que el govern de la Generalitat ha dissenyat a corre-cuita durant els darrers dos anys, a càrrec de la Fundació Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), i en paral·lel a la tramitació dels plans estatals d’ordenació de l’espai marítim (POEM), a través dels quals el Ministeri per a la Transició Ecològica va regular l’any passat l’anomenada LEBA 2, l’única prevista a tot el litoral català.
Són 250 km² de superfície de làmina d’aigua marina, a una distància mínima de 12 quilòmetres de la costa –el cap de Creus– i màxima d’uns 24, respecte a la platja de Sant Pere Pescador, al centre de la badia de Roses. I polèmica perquè queda encaixada entre diverses àrees i ecosistemes protegits: quatre parcs naturals, espais de la xarxa Natura 2000 i zones especialment protegides d’importància per a la Mediterrània (ZEPIM), la presència de corredors migratoris per a aus i cetacis, dos sistemes de canyons submarins –els del golf de Lleó i els de la Costa Brava– i les àrees d’interès pesquer de diverses confraries gironines.
Inicialment, algunes iniciatives empresarials van manifestar el seu interès i avantprojectes per instal·lar-hi fins a 500 MW de potència, amb desenes d’aerogeneradors eòlics marins i models de fins a 200 metres d’alçada. Però al marge de ser una tecnologia encara inèdita a Catalunya i fins fa tot just sis mesos al voltant de la península Ibèrica. A l’Estat espanyol, només la plataforma oceànica de les Canàries, un altre laboratori marí per testar aerogeneradors eòlics, ha assajat prototips a escala de turbines flotants en els darrers anys.
Avaluar-ne pros i contres
Davant les incerteses de la tecnologia, l’escepticisme de diverses veus científiques i el rebuig de nombroses veus al territori –especialment del potent sector turístic de la Costa Brava–, el Plemcat sorgeix alhora com a banc de proves per a la tecnologia, el seu desenvolupament i viabilitat, i com a laboratori perquè científics puguin avaluar-ne els impactes sobre el medi ambient. De retruc, pot contribuir com a plataforma de llançament per posicionar diverses empreses catalanes i el sector de recerca, desenvolupament i investigació (R+D+I) com a referents en el sector de l’energia eòlica marina flotant, una modalitat que està cridada a subministrar una part substancial de la demanda d’energia que, com planifica la Unió Europea (UE), creixerà exponencialment amb l’electrificació prevista del parc mòbil, les calefaccions d’edificis o la producció d’hidrogen en plantes industrials –tot descomponent molècules d’aigua– a partir de l’ús d’energia renovable. Una altra necessitat incorporada a l’agenda, que a Catalunya aquests darrers mesos s’ha palesat com a conseqüència de la sequera actual, serà la producció d’aigua potable a través de dessalinitzadores, un altre procés que consumeix quantitats ingents d’electricitat i arran de costa.
La tecnologia, monitoritzada
Des del punt de vista tècnic, la plataforma ha de servir per analitzar el rendiment de generació i la producció assolida per cada model, però no es limitaran només a aquest fet. El comportament i l’estabilitat dels enormes flotadors de formigó, davant la inèrcia dels vents, els corrents marins i un onatge que s’embraveix per sobre dels 12 metres d’alçada quan hi ha temporal serà un altre dels factors decisius. I tota la resta d’elements tecnològics: des dels materials amb què es bastiran les estructures flotants, exposades a les inclemències meteorològiques i la corrosió de l’aigua salina, fins a la conductivitat dels cables de transport de l’electricitat cap a terra o el comportament dels ancoratges al fons marí, en una profunditat que a la zona proposada de la LEBA 2 oscil·la entre els 130 i els 140 metres sota la superfície.
És el gran repte per a la tecnologia flotant, ja que els aerogeneradors no estan fonamentats sobre el terreny, i una de les incògnites és la resistència dels ancoratges, però també l’impacte submarí de les instal·lacions de subjecció. Científics i ecologistes han alertat tant dels efectes físics, dels cables i cadenes de fixació arrossegant-se pel fons, com pels sorolls i vibracions que poden desorientar la fauna marina: especialment els cetacis, balenes i dofins que periòdicament migren per un corredor que discorre a escassos quilòmetres a llevant de la zona proposada per al parc eòlic davant del cap de Creus.
Tramuntana prou rendible?
L’altra inquietud que els opositors han posat sobre la taula és si el vent que bufa a tot l’àmbit serà de prou qualitat. La tramuntana que el tòpic situa bufant pertinaçment a l’Empordà, segons estudis meteorològics, ha perdut força i freqüència en els últims anys. Una de les veus meteorològiques amb més autoritat per analitzar els vents empordanesos és Josep Pascual, que des de fa més de mig segle observa les condicions i les té endreçades, confirma el fenomen des de l’Estartit. I l’altra crítica recurrent és la inversa: que els aerogeneradors es posen en pausa quan les ratxes de vent són massa fortes.
El director tècnic del Plemcat, l’enginyer José Luis Domínguez, explica que aquests factors i molts d’altres es monitoritzaran des de la plataforma central, on hi haurà sensors per mesurar vents, onatge, corrents i l’acidesa i temperatura de l’aigua, però també càmeres o robots submarins per observar els efectes sobre el fons marí, sorolls, vibracions o terbolesa de l’aigua. L’emplaçament del parc eòlic coincideix parcialment amb un vedat de pesca que les confraries empordaneses havien acceptat per a la reproducció d’alevins de lluç, una de les espècies que han vist reduïdes les poblacions en les darreres dècades. I des de les veus impulsores de la tecnologia auguren una conseqüència positiva dels vedats forçosos sota els parcs marins: serien fons alliberats de la periòdica llaurada de les xarxes pesqueres d’arrossegament, una mena de “santuaris” que les observacions tècniques hauran de confirmar igualment. L’objectiu és que les proves s’allarguin fins més enllà del 2030.
La plataforma flotant, aviat
A principis d’any, la presència d’un vaixell neerlandès davant de la badia de Roses ja va alarmar els opositors al parc eòlic. I la Generalitat finalment va confirmar als alcaldes empordanesos que hi feien prospeccions del fons marí, al llarg del traçat previst per a l’estesa del cable submarí de connexió. Segons Domínguez, tindrà capacitat per evacuar fins a 50 MW i la intenció és soterrar-lo sota la sorra del fons del llit marí, amb la injecció d’aigua a pressió. Un cop a terra, s’habilitarà una línia també soterrada de 66 kV fins a la subestació elèctrica de Juià, al Gironès. De moment, en ser una potència discreta –entre 10 i 20 vegades inferior als macroprojectes comercials anunciats–, no caldrà la construcció de cap subestació transformadora a terra ferma, que alguna de les propostes havia situat a prop del litoral de Sant Pere Pescador, al mig de la badia de Roses.
No serà l’únic vaixell que treballarà a la zona en els pròxims anys, ja que en les pròximes setmanes el govern català ha confirmat que tenen previst començar a instal·lar una primera plataforma embrionària del Plemcat, una estructura flotant d’uns 20 x 20 metres que servirà de base per sustentar-hi l’aparellatge de transformació elèctrica i altres sensors del laboratori, i de la qual haurien de partir els cables submarins per connectar-hi els tres aerogeneradors i el principal, cap a la xarxa elèctrica d’abastament.
Dubtes normatius
El projecte s’ha preparat en paral·lel a l’anunci de parcs comercials que fins l’any passat apressaven la normativa i la subhasta estatal, i des del ministeri no s’ha anunciat encara que aquest tràmit, previst després de l’aprovació del POEM, s’hagi aturat. Tampoc s’ha visualitzat cap acord explícit entre el ministeri i la Generalitat al voltant de la plataforma, per bé que la concessió de 30 milions d’euros dels fons europeus canalitzats per l’Estat evidencia que la proposta té el vistiplau de Madrid. Quedarà per veure què passa amb la possible subhasta comercial, que podria obrir la porta a l’inici d’un gran projecte mentre encara no hagi finalitzat la prova pilot. La directora de l’Icaen admet que podria passar, però sosté que com a mínim caldrien “entre set i deu anys” perquè qualsevol empresa completi els tràmits de permisos i aconsegueixi tenir-hi aerogeneradors en marxa.
El no al pressupost de la Generalitat i el final sobtat de legislatura, dos obstacles afegits
La Generalitat preveia, aquest any 2024, 16 milions d’euros destinats a la construcció del Plemcat a Roses, amb una consignació pressupostària plurianual que havia d’incrementar la inversió fins als 46,4 milions el 2025. Però aquestes xifres, ara mateix han quedat en l’aire després del no majoritari dels comuns i la resta de grups del Parlament a la proposta de comptes presentada per ERC i que només va rebre el suport del PSC. Per la directora de l’Institut Català de l’Energia (Icaen), l’escenari polític “no facilita les coses, evidentment”, però argumenta que “com a projecte estratègic, i amb una subvenció europea confirmada”, la tramitació hauria de continuar endavant a partir dels comptes prorrogats del 2023. De fet, els terminis corren i ja han demanat als seus homòlegs de l’IDAE estatal que els flexibilitzi per no posar en risc l’ajut de 30 milions d’euros del programa europeu Renmarinas Demos.
Tres propostes guanyadores per a les proves
L’IREC va resoldre a la tardor el concurs obert a empreses especialitzades en la nova tecnologia eòlica flotant, amb l’adjudicació dels drets de connexió dels tres aerogeneradors experimentals que faran servir la plataforma. Les tres empreses més ben valorades són estatals, començant per Hive Wind Energy –amb seu a Barcelona i participada per l’enginyeria basca Sener, que va ser promotora del primer avantprojecte comercial del parc Tramuntana– i seguint per Exponential Renewables (X1Wind), també catalana. En tercera posició, una empresa madrilenya, Esteyco, també podrà participar en la prova pilot. I inicialment excloses, tot i que en reserva si alguna de les tres propostes hi renunciés o caigués, van quedar la gallega Brezo Energy SL i una cinquena empresa vinculada a la multinacional espanyola Acciona.
Domínguez, cap tècnic del Plemcat, situa l’inici de les proves amb models reals en l’horitzó de la segona meitat del 2025, o el 2026. També dependrà de la capacitat de les empreses, que ja han rebut una primera pròrroga fins al maig, per disposar dels models d’assaig, que començaran amb turbines de potències petites, entre 1 i 3 MW en la primera fase. A mitjà termini, però, preveuen que les potències d’aparells més grans, que també hauran d’avaluar, puguin arribar als 16 o 17 MW per unitat. Malgrat això, l’IREC no ha facilitat les característiques de cap dels models de les empreses guanyadores, per la política de confidencialitat de les empreses.
