Raons per aguantar el ciri

Cal mirar amb perspectiva les processons dels Dolors que ahir al vespre van encetar la Setmana Santa gironina. A Besalú, fa 325 anys que els veïns veneren la Dolorosa; a Peralada, més de 800; a Banyoles i a Mieres, més de 200, i a Amer, 314. Són molts segles de priors, quinaris, goigs..., però sobretot de genolls pelats davant la imatge d’una verge de cara desencaixada i el cor traspassat per set espasses expressant les seves preocupacions pels fills, perquè no hi ha prou diners a casa, pel mal d’ossos o articulacions, pels desamors i també en accions de gràcies. Arribats a aquest punt, hi ha molta gent que participa o mira passar la processó perquè és una tradició, d’altres hi veuen una mostra folklòrica i d’altres són simples curiosos. Doncs cal mirar enrere, sobretot en aquests tres últims casos, per poder disfrutar de l’espectacle sabent el perquè dels diferents passos i elements teatrals que desfilen i, si hi prenen part, per què estan aguantant un ciri.

I és que pels carrers gironins hi passegen Doloroses, perquè al segle XIII els servents van crear aquest orde a Florència per promoure la devoció als set dolors de la verge: la profecia de la mort de Jesús, la fugida a Egipte, la trobada al temple del fill perdut, la de la pujada al Calvari i la del peu de la creu, el davallament i la sepultura.

Ahir, les processons dels Dolors gironines van tornar a congregar milers de persones, en la majoria dels casos, acompanyades dels respectius maniples de soldats romans, i s’hi van poder veure o escoltar vertaderes joies patrimonials. En el cas de Besalú, els apòstols van emocionar els assistents aplegats a la plaça de la Llibertat amb el cant de la Salve que el 1833 va compondre Remigio Ozcoz de Calahorra i que va fer arribar a la vila mossèn Anton Bassols i Ordeix el 1903. A més, va tornar a sortir la Veracreu, un símbol de Besalú i que històricament només ha sortit en temps de tribulacions. A Mieres, els armats van fer caure Jesús tres vegades al terra de l’església de sant Pere, quan anaven a prendre’l en el marc de la representació del fragment del segle XVIII de la Passió de Fra Antoni de Sant Jeroni previ a la processó.

A la del Silenci de Peralada, va sortir el sant Crist negre i la creu gòtica del segle XIV; a Banyoles, els manaies van desfilar obrint la processó i continuaran la celebració del seu setanta-cinquè aniversari participant en les de Pineda de Mar i Girona, i, a Amer, els armats van sortir acompanyats dels manaies de Maçanet de la Selva i de l’Agrupació Musical d’Amer i del Cor Parroquial.