Arbres contra el canvi climàtic
Uns 700 alumnes de Viladecans mesuren el diàmetre dels arbres per calcular quant carboni acumulen
L’Ajuntament i la UPC volen saber quants arbres caldrien per tenir una ciutat climàticament neutra
La universitat vol ajudar les administracions a saber el CO2 que s’emmagatzema als parcs i jardins
Viladecans s’ha marcat com a objectiu ser una ciutat climàticament neutra el 2030, fet que significa que el CO2 que s’emet sigui compensat amb el que es capta. I en aquesta missió, els arbres urbans hi tenen un paper essencial. Se sap que els arbres capten carboni i el fixen a la fusta, però és difícil saber quant. L’Ajuntament de Viladecans i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) s’han embarcat en un projecte per estudiar quina quantitat de diòxid de carboni emmagatzemen els arbres amb l’objectiu final de calcular quants se n’haurien de tenir per ajudar a reduir l’impacte dels gasos amb efecte hivernacle. En aquesta missió, disposen de prop de 700 ajudants: són els alumnes d’entre sisè de primària i segon de secundària que participen en aquest projecte, concebut com de ciència ciutadana i que serveix als estudiants per aplicar de manera pràctica el que aprenen a les aules.
El 14 de març passat, el Dia Internacional del Nombre Pi, centenars d’estudiants van sortir al parc de la Torre-roja amb cintes mètriques a la mà. Envoltaven els troncs dels arbres i, a partir del resultat, feien uns càlculs. Marcel Joan, professor de matemàtiques de l’institut Torre Roja, explicava: “A classe vam experimentar amb un seguit de circumferències per veure la relació que hi havia entre el perímetre, la longitud i el diàmetre. Vam aprofitar que ara treballem les equacions, i vam obtenir les fórmules que fem servir avui per calcular el diàmetre dels arbres mesurant quina és l’amplada del tronc.”
Amb el diàmetre de l’arbre, es pot estimar la quantitat de CO2 que fixa a través d’una sèrie de models matemàtics. El 2025, també en el Dia Internacional del Nombre Pi, es tornaran a mesurar els mateixos arbres per saber, a partir de la diferència de diàmetre, quant han crescut i quant CO2 han capturat en aquest període. Així ho explicava Josep Yúfera, delegat del rector al campus del Baix Llobregat de la UPC. El campus ubicat a Castelldefels ha impulsat el projecte de ciència ciutadana Co-Carbon Trees Measurements, en col·laboració amb l’Ajuntament, per planificar estratègies urbanes en la lluita contra el canvi climàtic i la reducció d’emissions de CO2. L’any vinent es farà un nou mesurament i el càlcul corresponent del CO2 que capturen els arbres. Aquestes dades es comunicaran als centres educatius que hagin participat en l’experiència, com a part del projecte educatiu que trasllada als parcs el que s’aprèn a classe. També a l’Ajuntament de Viladecans, però amb voluntat d’estendre la iniciativa a més municipis.
Dades per a l’administració
“Hi ha molts estudis que revelen quant CO2 emet un municipi, però no quant en captura. A través d’un projecte de ciència ciutadana, intentem veure aquesta part que ens falta”, hi va afegir Yúfera. La idea final és conscienciar que “en realitat els arbres ens ajuden a lluitar contra el canvi climàtic”. I transmetre aquesta constatació a la ciutadania i a l’administració, i, en aquest segon cas, ajudar-la, “perquè no sap normalment la quantitat de CO2 que captura el seu municipi”, segons el delegat del rector al campus del Baix Llobregat.
Jordi Mazón és el regidor de Foment de la Ciència i Divulgació Científica de l’Ajuntament i també professor del Departament de Física de la UPC al campus del Baix Llobregat. Des d’aquest doble vessant, insisteix en la voluntat de “ser una zona lliure de carboni” el 2030, una missió en la qual s’està treballant juntament amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i la Unió Europea. Mazón precisa que, a partir del càlcul del carboni que emmagatzemen els arbres, “podrem saber les plantacions que hem de fer i les reduccions d’emissions que hem d’anar aplicant per poder esdevenir una ciutat climàticament neutra”. S’han mesurat 1.300 dels 20.000 arbres urbans que té la ciutat, i a partir d’aquesta selecció s’extrapolaran els resultats al conjunt. Els exemplars s’han seleccionat a partir dels criteris establerts pels tècnics municipals, atenent a l’espècie –s’han tingut en compte les predominants, tot pensant en l’extrapolació– i al tipus de creixement. A Viladecans hi ha sobretot lledoners, plataners i palmeres, però aquestes últimes no s’analitzen perquè tenen un creixement molt lent. La mèlia, sí, perquè “té una captura de carboni més eficient”, segons Mazón. Així mateix, es té en compte el clima, perquè en condicions de més humitat els arbres capturen més carboni. “Si l’experiència de Viladecans es replica en altres climes de la península Ibèrica o d’Europa, podrem saber com les condicions meteorològiques i climàtiques en un any condicionen la captura de carboni. I això té una implicació a l’hora de planificar l’evolució de la captura de carboni en unes ciutats”, segons el regidor i professor de física de la UPC.
El fet d’haver implicat alumnes de primària i secundària en el projecte té també el seu impacte, educatiu en aquest cas. “És interessant poder saber si fan falta més arbres per reduir la contaminació de la ciutat”, va assegurar Neus Roman, alumna de l’institut Torre Roja, que va trobar fàcil l’activitat i té ganes de repetir-la l’any vinent. Per al seu professor de matemàtiques, és un projecte ambiciós i una manera “interessant” de dur a la pràctica el que s’aprèn a l’aula. Per exemple, l’aplicació del nombre pi.
Premi a la política mediambiental
Les polítiques per aconseguir una ciutat més sostenible han estat reconegudes per la Comissió Europea, que va concedir a Viladecans el premi Green Leaf 2025, juntament amb la ciutat italiana de Treviso. Segons fonts municipals, aquest guardó reconeix els municipis d’entre 20.000 i 99.999 habitants que destaquen pel seu compromís d’abordar els desafiaments ambientals urbans. A més, l’octubre del 2022, la xarxa de governs locals +Biodiversidad va aprovar la Declaració de Viladecans 3-30-300. La declaració, presentada per l’alcalde, Carles Ruiz, proposa als municipis implantar el model 3-30-300, d’origen suec, per aconseguir municipis verds i biodiversos el 2030. Es tracta que les administracions locals es comprometin perquè la ciutadania pugui veure almenys tres arbres des del seu domicili; perquè el municipi tingui un mínim d’un 30% de massa arbòria al seu territori, i perquè el veïnat disposi d’un espai verd accessible a menys de 300 metres de casa seva. També, l’any 2016, la ciutat va ser escollida en la primera convocatòria d’Accions Urbanes Innovadores en relació amb l’energia pel projecte local Vilawatt.