Els veïns de Montolivet decidiran si volen una reurbanització integral del barri

Els veïns del barri de Montolivet votaran si volen o no una reurbanització integral del barri per valor d’11,5 milions d’euros. La consulta, segons informa l’ACN, serà el cap de setmana del 15 i 16 de juny, un cop complerts els tres mesos d’exposició pública del projecte, en els quals el consistori vol explicar de manera detallada l’obra, que es desenvoluparà per fases. L’alcalde d’Olot, Pep Berga, ha explicat que el projecte contempla que els veïns afectats es facin càrrec del 25% del cost de l’obra, mentre que la resta anirà a càrrec de l’Ajuntament. Berga considera que es tracta d’una reurbanització “molt necessària” i que serà “la primera de les que vindran”. Si el veïns hi donen el vistiplau, al gener començaran les obres de les dues primeres fases.

Els inquilins dels prop de 400 habitatges que hi ha al barri de Montolivet d'Olot estan cridats a votar el cap de setmana del 15 i 16 de juny si volen que es faci una reforma integral del barri o no. Una decisió "transcendent", tal i com destaca l'alcalde de la ciutat, Pep Berga, perquè implica "deixar-lo en bones condicions pels propers 60 o 70 anys i no haver-se'n de preocupar". Per això, el cost de l'obra no és menor i s'enfila fins gairebé els 11,5 MEUR, dels quals el 2,8 milions els haurien d'assumir directament els veïns. "Estem parlant d'un projecte integral amb un cost molt important, però si al final els veïns decideixen que no es fa, evidentment l'Ajuntament continuarà actuant en aquelles qüestions urgents que hi pugui haver, com, per exemple un problema a la xarxa d’aigua", explica Berga. Els veïns que vulguin assessorar-se del que representa el projecte i també del cost que suposaria per cadascun d’ells, poden dirigir-se a l’Ajuntament. Allà els explicaran les línies mestres de la reurbanització i també es calcularà el que li pertocaria pagar, en funció de les diverses variables. Entre les actuacions previstes hi ha la renovació de paviments, de baranes, una nova xarxa de pluvials, d'aigües residuals i d'enllumenat. A més també es contemplen les rases per la renovació de la xarxa d'aigua potable, la renovació de la jardineria, del mobiliari urbà i la senyalització, entre d'altres Cal tenir en compte que perquè es faci l’obra, cal que votin almenys la meitat de les persones afectades. D’aquestes, és necessari que el 50% hi votin a favor per poder tirar endavant les obres.

Berga ha reconegut que es tracta d’una obra “complexa” tant per la magnitud com per l’orografia del barri, que està edificat en pendent. Per això, s’ha previst que el projecte es divideixi en sis fases i contempla una durada total de cinc anys. Si finalment es dona llum verda per part dels afectats, les obres de les dues primeres fases començarien a principis de 2025, amb un cost de 3,3 MEUR i durarien aproximadament un any i mig. En aquest cas, es reurbanitzaria l’entorn dels carrers Clavells, Begònies i Trabucaires, corresponents a la primera i el Carrer Hortènsies i el passatge Camèlies de la segona. Per aquesta primera actuació, l’Ajuntament ha reservat una partida de 700.000 euros que s’augmentaria el 2025 i el 2026, si el projecte segueix endavant. La tercera fase correspon a l’arranjament dels carrers Gladiol i Falda de Montolivet, la quarta el Dàlies i Rebaixinc, la cinquena s’actuaria sobre el carrer Geranis i la darrera fase seria a la Ronda Montolivet.

Des de l’Ajuntament d’Olot deixen clar que tant si tira endavant com si no ho fa, la reurbanització de Montolivet no suposaria un fre a altres projectes de ciutat, com les actuacions previstes en barris com el nucli antic o la piscina municipal. En aquest sentit, Berga ha explicat que un dels motius pels quals es fa en diverses fases és precisament pel cost que suposa i perquè serveixi de models per altres actuacions futures. I és que Berga deixa clar que Montolivet és el primer de la resta que necessiten una renovació. Aquest 2025 farà 75 anys de l’inici de la construcció del barri, que va ser el primer en desenvolupar-se a la capital de la Garrotxa. 20 anys més tard va ser el de Bonavista, de qui Berga dona per fet que necessitarà una reurbanització similar d’aquí dues dècades.