Societat
Catalunya, més laica que mai
El 51% de la població es considera no religiosa, segons un estudi, i 9 de cada 10 matrimonis es fan per la via civil
Augmenta el nombre de catòlics no practicants, que ja són el 60% del total, segons la Fundació Ferrer i Guàrdia
Per primera vegada, a Catalunya hi ha més persones que es declaren no religioses que les que es consideren creients. El 51,3% de la població catalana es declara agnòstica o atea, segons l’últim estudi de la Fundació Ferrer i Guàrdia. No obstant, el panorama de l’Estat espanyol no arriba a aquests números, un 41,5% de la població espanyola manifesta no tenir creences religioses, però l’estudi indica que la tendència va en augment. Aquesta dada és la més alta de la sèrie històrica, amb un marcat increment de 17 punts des del 2017. Per l’altra banda, el 56,9% de l’Estat espanyol es considera religiosa, principalment de confessió catòlica.
La directora de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Hungria Panadero, contextualitza les dades de Catalunya: “L’anticlericalisme, conseqüència de la relació estreta entre l’Església catòlica i la dictadura franquista, va arrelar més en certs territoris, com ara Catalunya i el País Basc. En específic, el territori català s’ha desenvolupat socialment i econòmicament i això ha suposat un trencament amb els dogmes socials imposats, com ara el matrimoni catòlic i el bateig.” En aquesta línia, Catalunya també és el territori de l’Estat espanyol on hi ha més matrimonis no religiosos. Nou de cada 10 unions són civils a Catalunya. “I no tenim dades d’altres tipus de convivències”, alerta Panadero. Per tant, no estan incloses les parelles de fet en aquesta dada. Per il·lustrar aquest buit d’informació, l’estudi inclou el nombre d’infants nascuts fora del matrimoni, que ha arribat a la xifra més alta de la història. El 50,1% dels nadons nascuts no provenen d’una parella unida en matrimoni, ni civil ni religiós.
L’edat comença a ser un factor diferencial en aquesta qüestió. El 60% de les persones entre 18 i 34 anys es declaren no religioses, i per primera vegada més del 50% de les persones d’entre 35 i 44 anys també ho fan. Aquest relleu generacional suggereix la possibilitat de canvis substancials en els pròxims anys. “A mesura que avança l’edat, no s’és més religiós. I per tant, si atenem a les generacions més joves, podríem intentar calcular el percentatge de religiositat d’aquí a 50 anys”, prediu Panadero sobre la tendència no religiosa que s’observa en la societat. Les dades indiquen que, amb el pas del temps, la societat reduirà el nombre de persones religioses. Amb tot, les adscripcions a opcions de consciència no són homogènies. El 13% de les persones es consideren agnòstiques, mentre que el 15,9% s’autodenominen atees. A més, el 12,7% responen que els és indiferent o no són creients.
Auge de catòlics culturals
El 20% de la població espanyola es considera catòlica practicant. Per tant, el 37% restant entra en l’ample ventall dels religiosos no practicants. “És un fet cultural, no religiós”, detalla la directora de Ferrer i Guàrdia. “Es declaren catòlics perquè és la religió que se’ls va imposar en el moment de néixer, generalment a través del bateig, però després no han seguit la resta de prescripcions religioses”, desenvolupa. Així doncs, la majoria de la població que es declara creient no practica la religió en el seu dia a dia. Un exemple d’això és que només el 16% de la població catalana practica l’abstinència de carn per Divendres Sant, segons les noves dades publicades pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). En la seva majoria són persones de les franges d’edat avançades i dones. No obstant, el 67% dels enquestats saben explicar correctament què es commemora per Setmana Santa. Es conclou que la cultura religiosa segueix present, tot i que no forma part del dia a dia dels catalans.
Una de les conclusions que es pot treure de tots dos estudis és que les dones són més religioses que els homes. El 22,8% de les dones són catòliques practicants enfront el 13,9% dels homes. El percentatge és superior en totes les franges d’edat, però sobretot en les dones més grans. “Les dades s’equiparen en les poblacions més joves, però no és així en les més envellides”, indica Panadero. “En una societat heteropatriarcal, les disposicions culturals han fet que les dones estiguin més condicionades pel fet religiós”, hi afegeix. Aquesta diferència també es fa present en la qüestió d’abstinència de carn per Setmana Santa: el 19% de dones no menjaran carn Divendres Sant enfront del 12% dels homes.
L’educació confessional es manté
Catalunya trenca amb aquesta tendència aconfessional amb relació a l’àmbit educatiu. Gairebé 2 de cada 10 alumnes catalans assisteixen a centres educatius confessionals. Fonts de Ferrer i Guàrdia expliquen que l’educació concertada és, en la seva majoria, religiosa i que avui en dia suposa el 40% de l’oferta a tot l’Estat espanyol perquè els concerts de fa dècades s’han mantingut al llarg del temps. “En molts territoris hi ha famílies que no poden escollir anar a una escola no concertada o a una escola no religiosa”, explica Panadero. El cas més descriptiu és el de la ciutat de Barcelona, on el 60% de l’oferta educativa és concertada i, per tant, dificulta l’elecció d’un centre no religiós per a l’educació dels infants.
Malgrat tot, l’alumnat es decanta per alternatives a l’assignatura de religió. Sis de cada 10 alumnes a Catalunya escull matèries substitutòries a religió, amb diferències entre centres públics, privats i concertats. En l’educació pública hi ha una majoria d’estudiants que no escull la matèria de religió, ja sigui a primària (51,9%), a secundària (57,9%) i una àmplia majoria a batxillerat (68,8%). En canvi, als centres concertats els alumnes que opten per una altra assignatura són menys. Només el 14,9% a primària i el 16,1% en l’ESO. A batxillerat, la xifra s’eleva, seguint el corrent predominant, a un 46,6%.
La tendència és clara: com més autonomia, menys religió. I la joventut, que puja, és cada cop menys religiosa.