Astronomia
Descobreixen el forat negre d’origen estel·lar més massiu de la Via Làctia
El Gaia BH3 està situat a “només” 2.000 anys llums de la Terra i té una massa 33 vegades superior a la del Sol
La majoria de forats negres de la nostra galàxia tenen una massa d’uns 10 sols i el més massiu conegut fins ara, 21
Un equip internacional d’astrònoms ha detectat el forat negre d’origen estel·lar més massiu identificat fins ara a la nostra galàxia, segons ha informat aquest dimarts l’Observatori Europeu Austral (ESO).
L’objecte, que té 33 vegades la massa del nostre sol, ha estat localitzat gràcies a les dades de la missió Gaia, un observatori espacial operat per l’Agència Espacial Europea (ESA), del Very Large Telescope de l’ESO i d’altres observatoris terrestres.
La majoria de forats negres formats a partir del col·lapse d’estrelles de la Via Làctia tenen de mitjana una massa deu vegades superior a la del Sol i el més gran conegut fins ara, el Cygnus X-1, mesura unes 21 masses solars. Això situa el Gaia BH3 (abreujat com a BH3), amb les seves 33 masses solars, en una categoria excepcional.
Això no vol dir que sigui el forat negre més massiu de la galàxia, ja que aquest títol l’ostenta el Sagitari A*, el forat negre que hi ha al centre de la Via Làctia i que té aproximadament quatre milions més de vegades la massa del Sol. Però Gaia BH3 sí que és el forat negre més massiu de la galàxia format a partir del col·lapse d’una estrella.
A més, el BH3 es troba a una distància relativament proper a la Terra, “a només 2.000 anys llum de distància”. L’objecte, situat a la constel·lació d’Aquila, és el segon forat negre conegut més proper al nostre sistema solar.
L’ estudi , dirigit per Pasquale Panuzzo, membre de la col·laboració Gaia i astrònom de l’Observatori de París, ha reconegut que “ningú esperava trobar un forat negre de gran massa aguaitant a prop nostre i que hagués estat detectat fins ara”. “És la mena de descobriment que fas una vegada en la teva carrera investigadora”, ha destacat.
El descobriment ha reforçat la teoria que els forats negres estel·lars supermassius es formen a partir del col·lapse d’estrelles que tenen pocs elements més pesants que l’hidrogen i l’heli en la seva composició química. Els científics creuen que aquests astres pobres en metalls perden menys massa al llarg de la seva vida i els en queda més per produir grans forats negres després de la seva mort.
Fins ara no hi havia proves que avalessin aquesta hipòtesi, però les dades de l’VLT de l’ESO mostren que l’estrella que orbita al voltant de Gaia BH3 és molt pobre en metalls, i les parelles d’estrelles tendeixen a tenir composicions similars.
