Tot i que el decret de mesures urgents contra la sequera ha recollit alguna de les demandes dels municipis i així ho reconeixen i valoren, com ara permetre que aquest estiu s’omplin d’aigua les piscines municipals que es facin servir com a refugi climàtic, els canvis que afecten les instal·lacions privades estan generat molta confusió i també crítiques. Els municipis de l’àrea metropolitana han retret avui al govern que els hagi traspassat la responsabilitat de controlar l’ús de les piscines privades que s’obrin al públic. Segons el decret aprovat ahir, es podran considerar refugis climàtics les piscines privades, com ara les comunitàries i d’hotels, si “al municipi, barri o districte aquest equipament és imprescindible” i de forma encara més estricte, si no hi ha cap alternativa possible, en el cas de piscines familiars, i seran els ajuntaments els que ho hauran de decidir. No està clar, però, què significa que l’hagin d’obrir a la ciutadania, la condició que s’ha imposat.

En un comunicat, els consistoris de l’arc mediterrani–entre els quals hi ha els de Sabadell, Terrassa o Mataró– es mostren satisfets per la decisió de permetre l’obertura de piscines com a refugis climàtics però consideren que “arriba tard i de manera desafortunada per la forma i el fons”. En aquest sentit, consideren que no han de ser els ajuntaments el que assumeixin el control d’ús de les piscines privades: “Això és passar la pressió als ajuntaments i als propietaris de les piscines” i, a més, “amb poca claredat i seguretat jurídica”, recull l’ACN. “Creiem que aquesta és una decisió que li correspon a la Generalitat i la seva inclusió en el decret únicament serveix per no assumir-la”, asseguren els municipis. La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, ha respost a les queixes dels municipis assegurant que la Generalitat no pot dir als ajuntaments quins han de ser els seus refugis climàtics. Vilagrà assegura que es tracta d’una mesura “consensuada” amb els consistoris i que “respecta l’autonomia municipal”. “El pla de sequera contemplava un estiu sense piscines i amb aquest decret hem aconseguit obrir-les i que n’hi hagi arreu del país”, ha defensat.

En tot cas, adverteixen ja d’entrada els municipis de l’arc mediterrani a l’espera que el govern aclareixi la lletra petita, és “completament ingestionable” que les comunitats de propietaris i les piscines privades es converteixin en refugis climàtics a canvi que la ciutadania s’hi pugui banyar. “Les instal·lacions d’aquesta tipologia han de complir normatives i controls rigorosos, a les quals cal sumar aspectes relacionats amb la seguretat i la responsabilitat civil”, apunten tot destacant que en poques ocasions una piscina privada pot equiparar-se a la regulació d’una piscina pública i a les seves característiques. “No entenem que ho posin en un mateix sac que les públiques i que s’esbandeixin les mans, fent que siguin els ajuntaments qui ho hagin de regular quan no ho havíem demanat”, ha reflexionat avui el segon tinent d’alcalde de Sabadell, Eloi Cortés.

També la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) sosté que “les instal·lacions públiques han de complir normatives i controls rigorosos i també moltes mesures de seguretat”, de manera que “en poques ocasions una piscina privada pot adequar-se a aquesta regulació”. L’entitat ha celebrat avui que les negociacions que fa setmanes que manté amb el govern per tractar les mesures antisequera que afecten el mon local hagin donat fruits i hagin estat “atesos” dos grans objectius, la reducció de les sancions als ajuntaments i l’obertura de piscines públiques a la ciutadania com a refugi climàtic, però s’uneix a les veus que alerten que les mesures que afecten les piscines generen confusió. Així, recorda que en la versió final aprovada, que no ha estat treballada ni pactada amb la FMC –precisa–, el departament estipula que les piscines privades de les quals es faci un ús públic haurà de ser en idèntiques condicions de preus que les piscines públiques. “Aquest canvi de darrera hora que no compartim genera més confusió i distreu sobre l’objectiu inicial de la negociació”, assegura la federació. Per la seva banda, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) demana al Govern una major precisió per evitar equívocs: “Tot i volent resoldre casos molt concrets i residuals, la seva interpretació pot generar molts dubtes i demanem que la Generalitat delimiti amb més precisió per no generar més confusió”.

Pel que fa a la demanda de modificar el règim de sancions, les entitats reclamaven que “tingués criteris més objectius i considerés l’esforç de cada municipi en la lluita contra la sequera”. Malgrat que no s’ha aconseguit tot el que van sol·licitar, FMC i ACM valoren que els canvis permetran reduir “considerablement” les multes que en aquests darrers mesos han rebut els ajuntaments.

El decret passa la pilota en moltes qüestions als ajuntaments i per això avui l’entitat Aigua és Vida s’ha adreçat directament a ells per dir-los que “és innecessari” que les piscines d’hotels siguin refugi climàtic aquest estiu al litoral, ja que té punts de bany i també disposa d’una àmplia xarxa de refugis. “Esperem que els ajuntaments no es dobleguin a la pressió del sector turístic, i que aquesta mesura no suposi el cavall de Troia dels hotelers per poder reomplir piscines i rebre a canvi una prestació econòmica”, reflexiona reclamant “responsabilitat i rigor” als consistoris.