Iran
La Policia de la Moral torna a detenir dones per no portar el vel islàmic
Les autoritats ja van avisar la setmana passada que aplicarien amb més rigor el codi de vestimenta islàmic, qüestionat des de les protestes per la mort de la jove Jinà Amini
La premi Nobel Narges Mohammadi denuncia que el règim dels aiatol·làs ha iniciat una “batalla contra les dones i les joves” als carrers per afirmar la seva autoritat a través de la “intimidació i la por”
Les autoritats de la República Islàmica de l’Iran han posat en marxa una nova campanya per tornar a imposar l’ús del vel islàmic a les dones, moltes de les quals van deixar d’utilitzar-lo des de les protestes per la mort de la jove kurda Jinà Amini (Mahsà Amini, en persa), al setembre de 2022.
Segons denuncien diverses periodistes i advocats iranians, el règim dels aiatol·làs ha posat en marxa l’Operació Llum (Noor, en persa), que suposa la tornada als carrers de la Policia de la Moral. Aquest cos, responsable de vetllar l’estricte codi de vestimenta islàmic, ha començat a detenir dones als carrers de Teheran per no cobrir-se els cabells.
El passat dijous, la Policia de Teheran va avisar que a partir del dissabte 13 d’abril aplicaria “més seriosament la legislació del hijab i la castedat a tots els carrers i llocs públics”. El cap de la policia de la capital, Abbas-Ali Mohammadi, va confirmar dissabte que actuarien contra “les persones que promouen anomalies socials com no utilitzar el hijab”. El comandament policial va advertir que les dones que no compleixin la llei del vel, obligatori al país des de 1983, s’exposen a “conseqüències legals”. Segons ell, la majoria del poble iranià és “respectuós amb la llei i només unes poques persones la ignoren”.
El líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Alí Khamenei, va proclamar a principis de mes que “el vel és una regla absoluta de la xaria (llei islàmica) i és obligatori per a les dones cobrir-se tot [el cos] excepte la cara i les mans”. “Les nostres dones són religioses i han d’obeir”, va reblar.
Khamenei, que va fer aquestes declaracions durant una trobada amb funcionaris a Teheran, va afirmar que el “desafiament” contra el vel havia estat “provocat des de fora del país”, per “estrangers” que van tenir l’ajuda d’algunes persones “des de dins”. “Les nostres dones espavilades haurien de parar atenció a aquest punt”, va assenyalar.
Des que el règim va esclafar les protestes per la mort d’Amini amb una forta repressió policial –que va causar mig miler de morts–, les autoritats islàmiques intenten reimposar el vel islàmic amb diversos mètodes coercitius, però sense reeixir-ne del tot. De fet, els últims mesos són més les dones que s’atreveixen a desobeir i van amb el cap descobert als carrers, botigues i restaurants de la capital iraniana.
L’ONG pels drets humans Amnistia Internacional (AI) ja va alertar a principis de març d’una campanya de repressió massiva contra les dones que no porten vel, amb la confiscació de milers de vehicles, penes de presó i fins i tot fuetades.
“Batalla” contra les dones
La premi Nobel de la pau i activista iraniana pels drets humans Narges Mohammadi ha alertat aquest dimecres “la República Islàmica ha convertit els carrers en camp de batalla contra les dones i els joves en un intent d’alleujar el dolor de la seva il·legitimitat i el col·lapse de la seva autoritat a través de la intimidació i la por”. Segons ella, el règim islàmic està “afligit pel dolor de la desaprovació i l’odi de la gent, i la seva debilitat internacional n’és una conseqüència”. “La valenta resistència de les dones iranianes als carrers i la desobediència civil continuada han sacsejat els fonaments de la República Islàmica”, ha afegit en un comunicat difós per la seva família a les xarxes socials. “Els carrers son nostres i la victòria és el nostre destí”, ha remarcat l’activista des de la presó d’Evin, on està empresonada des del novembre de 2021 sota els càrrecs de difondre “propaganda contra el sistema”.