economia
L’Agència Tributària de Catalunya destapa 286 milions de frau fiscal
Un 42% del total, 121 milions, van provenir de l’impost de successions i donacions
L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) va fer aflorar l’any passat 286 milions d’euros en frau fiscal sobre impostos propis i cedits a la Generalitat, segons dades publicades avui pel departament d’Economia. Un 42% del total, 121 milions d’euros, van provenir de l’impost de successions i donacions, seguit de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, amb 84 milions. Destaquen també els 12 milions d’euros destapats per canvis de residència ficticis de 27 contribuents. Son les principals dades dels resultats del pla de prevenció i reducció del frau fiscal, presentats avui en roda de premsa. Des que l’ATC va posar en marxa aquest programa, el 2015, s’han fet aflorar 2.081 milions d’euros.
Segons informa l’ACN, la consellera d’Economia, Natàlia Mas, ha assegurat avui que “no disposaríem d’aquests 2.081 milions si no haguéssim engegat mesures de forma proactiva per augmentar el compliment de les obligacions tributàries”, el que demostra que “destinar recursos contra el frau fiscal és efectiu i eficient”, ha conclòs. Les xifres presentades avui corresponen al primer exercici del nou pla de prevenció i reducció fiscal 2023-2026. A banda dels resultats sobre el frau fiscal, el document incorpora una sèrie de mesures que tenen a veure amb la conscienciació a l’hora de pagar impostos, com ara els tallers a alumnes de secundària.
L’Agència Tributària de Catalunya va fer poc més de 54.500 actuacions durant l’any passat, un 7% més que el 2022. Les dades constaten una baixada del 75% en el frau per canvis de residència ficticis. Pel que fa als béns situats fora de l’Estat, durant el 2023 el frau descobert va ser per un import d’1,6 milions d’euros. La secretària d’Hisenda, Marta Espasa, ha atribuït el descens al fet que els contribuents que cometen frau fiscal “no són reincidents”. “A mesura que anem descobrint més frau i més incompliments, les persones eviten tornar a fer frau perquè comporta un cost molt elevat de recàrrecs i sancions”, ha dit. Espasa ha valorat també que cada cop hi ha més d’intercanvi d’informació a nivell internacional, el que dificulta la comissió de delictes econòmics i que “les persones també facin cada cop menys frau”.