enogastronomia
La DO Cava permetrà comprar raïm de vinyes dins de la seva DO encara que no estiguin registrades
L’autorització és fins a un 15% de la producció de cada celler elaborador de vi base.
El president del Consell Regulador del Cava, Javier Pagès, manté que és una mesura necessària davant els efectes de la sequera
En cap cas permetrà comprar raïm fora de la DO
El Consell Regulador del Cava permetrà utilitzar raïm de parcel·les situades en el territori de la DO Cava no inscrites en el registre d’explotacions vitícoles del Consell Regulador. L’autorització és fins a un 15% de la producció de cada celler elaborador de vi base. Aquesta és una de les mesures acordades al ple d’ahir dijous per articular un fons de provisió que de cara al futur compensi la manca de matèria primera per la manca de pluges, que es veu com una constant del futur.
A part de l’ús de raïm de finques no registrades, per omplir el fons també es podrà incrementar el percentatge de premsat, passant del 67% a un 74%. El ple va acordar també que enguany el rendiment serà de 12.000 quilos per hectàrea de vinya, amb 3.000 quilos més si es destinen al fons de provisió. El president de la DO Cava, Javier Pagès, va dir ahir que són mesures “necessàries” que “no es podien endarrerir més” davant els efectes de la sequera.
Així doncs aquest 2024 els elaboradors podran omplir aquestes provisions utilitzant parcialment raïm de vinyes que actualment no estan registrades a la DO Cava però que es conreen a la zona on s’estén el control del Consell Regulador –bàsicament, el gran Penedès però també tota la resta de regions cavistes que hi ha arreu de l’estat espanyol–. El vi que s’obtingui d’aquestes vinyes podrà ser com a molt el 15% del fons i es podrà emmagatzemar màxim durant un any.
Premsar més
En segon lloc, el ple va acordar que el raïm collit a la verema d’enguany es pugui premsar més del que és habitual. Si les darreres campanyes s’espremia el 67% del fruit, ara es permetrà arribar al 74%. Aquest 7% de diferència només es podrà utilitzar per omplir el fons de provisions del celler, i tindrà tres anys com a màxim per consumir-lo.
Per últim, pagesos i elaboradors han consensuat que aquesta verema el topall de rendiment de la vinya sigui els 15.000 quilos per hectàrea que ja es recull al reglament habitual del Consell Regulador, però amb una diferència: com a molt per al premsat d’enguany es podran utilitzar 12.000 quilos, i els 3.000 restants s’hauran de destinar el fons de garanties. Com en el cas anterior, aquest vi tindrà un màxim de tres anys d’emmagatzematge.
Mateixa normativa
Javier Pagès manté que el vi del fons de garantia qualitativa “no serà vi qualificat com a cava, però sí que tindrà el potencial per ser-ho en un futur”. “És un vi que haurà seguit les mateixes normatives exigents de traçabilitat, però no serà cava fins que el Consell Regulador l’alliberi”, ha explicat, tot emfatitzant que serà la DO qui monotoritzarà les reserves i qui dirà com i quan es poden utilitzar. Pagès també ha recalcat que els cellers no podran vendre els diferents fons entre ells.
Mortalitat de la vinya
El president de la DO Cava ha admès que la vinya està patint una alta mortalitat que fa que molts pagesos i cellers ja estiguin preveient una davallada de la collita d’enguany, de manera que reconeix que és paradoxal plantejar just ara una eina per acumular excedents. Amb tot, ha defensat que fa dos anys que el Consell Regulador ho debat “perquè històricament la DO Cava havia patit d’excés de vi degut a un elevat registre de vinyes que en el seu dia no es van regular correctament”.
Segons Pagés hi ha altres denominacions d’origen com La Rioja o el Champagne que també disposen de fons de provisions i defensa que el Cava ho necessitava “com a eina estructural de futur”. “Hem de proveïr-nos d’eines que ens ajudin a lluitar contra el canvi climàtic per defensar una DO que és coneguda arreu del món”, assegura, tot defensant que “cal protegir unes vinyes que marquen la singularitat del Penedès i que són el motor de centenars de pagesos i cellers”.
Tot i haver acordat mesures sectorials, Pagès apunta que la creació del fons de provisions és en paral·lel al clam que manté el sector cap a la Generalitat per a què faciliti infraestructures hídriques que garanteixin l’arribada d’aigua al Penedès per regar les vinyes i compensar la falta de pluges.