medi ambient
El Pirineu occidental de Catalunya, protegit per la seva excel·lent qualitat de cel nocturn
El territori del Parc Natural de l’Alt pirineu i el Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici se suma al del Montsec i el Montsant, ja protegits
L’Alt Pirineu gaudeix d’una diversitat de papallones nocturnes de les més importants d’Europa, en part, gràcies a la foscor
El Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici són des d’aquest divendres 2 punts de referència de qualitat del cel nocturn. El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publica les dues resolucions del conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, que ho fixen. Les àrees protegides se troben a 19 municipis; 15 que formen part del Parc Natural de l’Alt Pirineu (Sort, la Guingueta d’Àneu, Esterri d’Àneu, Alt Àneu, Soriguera, Rialp, Llavorsí, Tírvia, Vall de Cardós, Esterri de Cardós, Lladorre, Alins, les Valls de Valira, Farrera i Baix Pallars) i 8 del Parc Nacional (Sort, la Guingueta d’Àneu, Esterri d’Àneu, Alt Àneu, que també tenen superfície a l’Alt Pirineu, més la Vall de Boí, Vilaller, la Torre de Cabdella i Espot).
Garantir i millorar la foscor
La nova zona protegida representa una superfície de 2.088 km2 que, afegits als 2.034 km2 protegits al Montsec des de l’any 2013, conformen 4.122 km2 del nord-oest del país amb el màxim grau de protecció contra la contaminació lumínica.
La resolució determina les característiques específiques que han de complir les instal·lacions d’enllumenat per garantir que l’impacte ambiental, l’afectació als ecosistemes i la dispersió de la llum estiguin dintre d’uns paràmetres mínims. En concret, en zones d’especial protecció, l’enllumenat exterior que es pot instal·lar ha de ser aquell que garanteixi tres criteris bàsics: el to de la llum ha de ser carbassa; el flux de llum ha d’anar cap a baix, tot evitant enviar llum al cel o a zones on cal preservar la foscor, i cal disposar de sistemes de telegestió o regulació del llum per ajustar-lo, o fins i tot apagar-lo, on i quan per seguretat la llum no calgui.
La pèrdua de la foscor natural afecta la visió dels estels i és un factor més que amenaça la biodiversitat, ja que moltes espècies animals, i també vegetals, depenen de la foscor per dur a terme les seves accions vitals d’alimentació i reproducció. El Parc Natural de l’Alt Pirineu, per exemple, gaudeix d’una de les diversitats més grans de lepidòpters nocturns d’Europa. Hi viuen fins a 800 espècies diferents de papallones gràcies, en bona part, a la qualitat del cel fosc.
Menys CO2 i menys contaminació lumínica
El foment d’aquestes zones de protecció forma part d’un pla que està executant el Govern per protegir i posar en valor el medi natural nocturn de les zones més privilegiades de Catalunya i disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) derivades del consum d’energia per a la il·luminació en un mínim del 60% en les instal·lacions d’enllumenat exterior, evitant gairebé 1.400 tones de CO2eq/any, i també en altres municipis de menys de 1.000 habitants normalment propers a zones d’alt valor natural.
Per fer-ho, ha aprovat una inversió de més de 9 milions d’euros fins a l’any 2028 procedents del Fons Climàtic, un fons que es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l’Impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’Impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
74 municipis catalans, protegits
Fins ara, el Departament d’Acció Climàtica ha protegit envers la contaminació lumínica 74 municipis de tot Catalunya que suposen més del 15% del total de la superfície del país. Amb les resolucions publicades avui, han quedat declarats 4 punts de referència de qualitat del cel nocturn a Catalunya. A més del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, hi figura, des de l’any 2013, l’Observatori Astronòmic del Montsec, i des de l’any 2018, el Parc Natural de la Serra de Montsant, amb un total de 32 municipis implicats i una superfície protegida de 736 km2.