L’aigua, de residual a potable
La planta de regeneració d’aigua del Prat de Llobregat deixa a punt per al consum les aigües residuals d’1,2 milions d’habitants
Amb l’entrada en emergència, hi arriba menys aigua per l’estalvi ciutadà i tota la que surt es destina ara a ús humà
L’estació depuradora (EDAR) del Prat de Llobregat recull les aigües residuals domèstiques d’1,5 milions de persones i les industrials prèviament tractades de Cornellà de Llobregat, el Prat, Esplugues, l’Hospitalet, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i una part de Sant Just Desvern, així com el 35% de les de Barcelona. Un cop depurades, aquestes aigües són aptes per tornar al medi i ser enviades al mar. Però, en el mateix recinte de l’EDAR i en una instal·lació contigua, hi ha l’estació de regeneració d’aigua (ERA).
L’ERA va començar a regenerar aigua depurada per a usos no potables, per exemple, per injectar-la a l’aqüífer del delta per aturar-ne la salinització que s’hi ha produït durant dècades des que es va començar a explotar intensivament amb pous. Però, davant la prevista entrada en excepcionalitat per sequera al sistema Ter-Llobregat quan els pantans estaven al 29%, el gener de l’any passat, el govern metropolità que gestiona l’ERA i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) anunciaven l’acceleració de la producció d’aigua regenerada. En quinze dies es pretenia arribar a una producció de 800 litres per segon (0,8 m³/s) per abocar-los al riu Llobregat a Sant Vicenç dels Horts, a tocar de l’assut de Molins de Rei. Aquesta aigua, barrejada amb la dels curs del riu, seria captada aigües avall per la potabilitzadora de Sant Joan Despí per tal de subministrar-la a la xarxa. Avui, en emergència i amb un 18% de reserves als embassaments, només un 10% de l’aigua regenerada a l’ERA s’utilitza per evitar la salinització de l’aqüífer del delta. El 75% es bombeja per una canonada de 1.600 mm de diàmetre i 14 km de distància fins al riu Llobregat, a Sant Vicenç dels Horts. Avui, un 97-99% de l’aigua que surt de la depuradora es tracta a l’ERA. La qualitat “prepotable” de l’aigua regenerada compleix els paràmetres de la llei estatal del 2007 i, pel que fa als usos agrícoles, de la directiva europea del 2022.
Procedents de la depuradora entren a l’ERA 180.000 m³ diaris, un volum que correspon a 50 piscines olímpiques plenes. El volum, però, fluctua segons les hores del dia en una situació normal i segons el consum en situació de sequera. A les nits, baixa el consum d’aigua als domicilis i, per exemple, es produeix un pic matinal que coincideix amb la higiene familiar abans d’anar a la feina o l’escola. Des de l’emergència decretada aquest febrer pel govern català, el consum ciutadà s’ha reduït i a l’ERA entra entre un 10 i un 15% menys d’aigua.
Aquells 180.000 m³ es dipositen en dues grans basses, totalment cobertes de verdet aquesta setmana que les visitem. Semblen un pantà d’aigües estancades. “L’aigua que surt de la depuradora és molt rica en nutrients i, quan hi pica el sol, les algues es reprodueixen i s’estenen ràpidament” explica Francisco Salguero, el tècnic d’explotació de l’ERA del Prat que ens fa la visita a la planta. Semblen estancades però no ho estan, perquè al fons –les dues basses tenen fins a sis metres de fondària– unes bombes xuclen l’aigua i l’eleven entre 4 i 5 metres per damunt del terra fins a un nivell a partir del qual se la tractarà en diverses fases per gravetat. En el primer tractament, s’hi barregen reactius químics amb funció coagulant i floculant que van ajuntant els sòlids en suspensió que hi ha a l’aigua formant flocs que precipiten o floten. Per mitjà de decantació físico-química a través d’unes plaques formades per làmines, els flocs van adherint-se a unes sorres i s’hi produeix un procés de clarificació de l’aigua –la sorra i els flocs constitueixen un fang que precipita. En una tercera fase de filtració mecànica, l’aigua es fa passar per deu grans filtres amb unes membranes que tenen microforats de 10 micres –set vegades més petits que un cabell humà, de 70.
La quarta fase és la desinfecció ultraviolada. Es tracta d’una desinfecció en dues etapes en què llums de radiació ultraviolada eliminen els patògens potencials com bacteris, fongs, etc. Una segona desinfecció amb hipoclorit permet mesurar i tenir el control de la qualitat de l’aigua. La que surt d’aquest tractament ja és una aigua “apta per a ús ambiental”, el 75% de la qual es bombeja cap al riu a Sant Vicenç dels Horts i el 15% cap al canal de la dreta del delta per a ús agrícola, el 10% s’injecta a l’aqüífer i el 0,02% se l’emporten els municipis amb camions cisterna per regar arbrat públic i netejar carrers i via pública. Salguero explica que, amb l’emergència, a la planta del Prat s’ha prioritzat el consum humà i, avui, el cabal ecològic del delta es garanteix des de la planta de regeneració de Sant Feliu de Llobregat.
L’aigua que surt de l’ERA del Prat es distribueix cap a aquells destins a través de quatre grans bombes amb una despesa energètica de 0,1 quilowatts per hora i per metre cúbic (kWh/m³). Tenint en compte que la despesa de les bombes prèvies de les basses de recepció és de 0,05 kWh/m³ – “com el que gasta una bombeta al·lògena”, diu Salguero–, el consum energètic de la planta de regeneració queda encara molt per sota dels 3 kWh/m³ de consum mitjà que tenen grans dessaladores, com ara la veïna, que gestiona Aigües Ter-Llobregat (ATL) i que suposa el principal recurs de producció d’aigua durant la sequera. Mentre l’ERA produeix 1.600 l/s, la dessaladora en genera 2.100. “L’avantatge de la regeneració és que consumeix menys energia i l’avantatge de la dessalinització és que l’aigua del mar no s’acaba mai”, explica Salguero.
L’aigua que s’injecta a l’aqüífer contra la intrusió salina, però, encara rep un últim tractament, amb filtres de 0,1 micres i osmosi inversa, el resultat del qual és una aigua potable sense mineralitzar. Aquesta s’injecta a l’aqüífer del delta a través de dotze pous litorals distribuïts des de la zona protegida de la Ricarda fins a la Zona Franca. Des del 2020, s’està injectant aigua en continu a l’aqüífer.