Reclamen una actuació urgent per l’antiga Ràdio Liberty

Un centenar d’ecologistes s’han concentrat davant les instal·lacions de Ràdio Liberty a Pals per reclamar que s’hi efectuï una actuació de rehabilitació “urgent”. segons recull l’Agència Catalana de Notícies. Critiquen l’estat de degradació i abandonament que pateix el complex, des que els Estats Units el van desmantellar el 2006.

En aquest sentit, denuncien que “s’està incomplint el conveni de gestió, restauració i manteniment”, acordat entre el Ministeri de Transició Ecològica i la Generalitat el 2007, i que aquesta deixadesa “posa en perill el patrimoni natural i cultural” de l’espai. Per tot això, demanen mesures de control de l’accés per evitar que la gent hi circuli lliurement i inversió per crear-hi un centre d’interpretació de la Guerra Freda.

Membres de Salvem la Platja de Pals, SOS Costa Brava, iNaturalist, el Cercle Català d’Història, la Gent del Ter, Amics de la Unesco de Girona i la Comissió de la Dignitat s’han concentrat aquest dissabte al pic de les dotze del migdia davant l’entrada del complex de l’antiga Ràdio Liberty. Ho han fet per tornar a reclamar inversió per rehabilitar aquestes instal·lacions ubicades a Pals que porten prop de vint anys abandonades.

El president de SOS Costa Brava i vicepresident de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, ha dit que cal “recuperar els valors històrics, naturals, arqueològics i arquitectònics de Ràdio Liberty, urgentment”. En aquest sentit, ha criticat l’estat d’abandonament en què es troba el complex que van aixecar els Estats Unts el 1959 durant la Guerra Freda i que va ser desmantellat el 2006. Així com el “descontrol” de l’espai, on accedeixen cada dia desenes de persones a peu.

A banda de reclamar inversió per crear-hi un centre d’interpretació de la Guerra Freda i preservar el jaciment arqueològic de la vila marinera dels segles XIII i XVIII, els ecologistes també reclamen protecció per la fauna i flora que hi habita. Algunes d’aquestes espècies, es troben en perill d’extinció com és el cas de l’Stachys marítima i del corriol camanegre, que necessiten “zones lliures de trepig per, en el cas del corriol, poder nidificar i reproduir-se perquè ho fa a les dunes”.