El gimnàs Sant Pau, més a prop de tornar a donar servei

Ahir va ser un dia important per a totes les persones que, en algun moment, s’han beneficiat de la feina feta al gimnàs social Sant Pau. A mig matí, hi van començar les obres, primer, d’enderroc i, després, de rehabilitació de l’antic gimnàs, situat al barri del Raval, que han de permetre que l’estiu del 2026 el local torni a funcionar. El nou edifici que es construirà a l’antiga ubicació de l’equipament social continuarà sent seu d’aquest lloc solidari, en concret, als baixos. A sobre, s’hi construiran 36 habitatges de lloguer social. Aquesta transformació ha estat possible gràcies a un pacte a diferents bandes: l’Ajuntament de Barcelona, titular del sòl; l’empresa Coyoacan, que construirà l’edifici i en serà la propietària durant 55 anys; el gimnàs social Sant Pau, i la Fundació Hàbitat3. D’aquest acord, n’ha sortit una iniciativa que els mateixos responsables qualifiquen de “pionera”, ja que, a més de permetre la continuïtat del gimnàs social, l’immoble tindrà sis plantes i 36 pisos d’entre una i dues habitacions per a persones en situació de vulnerabilitat.

“Estem contents que això tiri endavant, sobretot pel que tindrem d’aquí a un temps: un equipament de primer nivell per al Raval, Sant Antoni i el Poble-sec, i que serà el que ha estat fins ara, un gimnàs social que donarà un dret reconegut per les Nacions Unides, que és tenir un espai de salut on cuidem la gent”, va afirmar Lara Cáceres, directora del gimnàs social Sant Pau.

Segons va detallar la presidenta d’Hàbitat3, Carme Trilla, les persones residents pagaran un lloguer ajustat als seus ingressos, que serà inferior als 400 euros mensuals. “Aquí, s’hi havia de construir un edifici d’habitatges de luxe, de propietat privada, que enderrocava la piscina que hi ha a sota, que és la més antiga de Barcelona, i per tant es perdia la seva funció social”, va subratllar Trilla.

L’arquitecte de l’edifici, Ramon Bosch, de l’estudi Bosch.Capdeferro Arquitectura, va explicar que el nou bloc es construirà de manera que redueixi la seva petjada de carboni a través de diverses “estratègies” com ara l’ús de fusta per a la construcció de part de l’estructura; l’optimització del rendiment dels sistemes de climatització, per tal de facilitar la ventilació encreuada per façanes oposades; l’ús d’energia de fonts renovables, i la instal·lació d’un sistema de reciclatge de les aigües grises provinents de les dutxes dels habitatges que permetrà reutilitzar-les per a la descàrrega de les cisternes dels inodors o el reg i neteja dels espais comuns.