Terramar, precedent avantatjat i inconclús

En el llibre del centenari de s’Agaró, els autors, Jordi Falgàs i Sebastià Roig, no obvien el paral·lelisme amb la sitgetana Terramar, l’altra ciutat jardí coetània i prèvia, dissenyada en aquell cas per Josep Maria Martino i, en aquell cas, amb l’industrial sabadellenc Francesc Armengol com a promotor. Cronològicament, va ser la pionera, i ja va celebrar el centenari al 2019, també inspirada en els models d’altres iniciatives a la Costa Blava francesa o els Estats Units, a Miami i Indianapolis. Amb aquests referents, Armengol no va estalviar diners per fer-hi uns jardins, dissenyats per Miquel Utrillo, que són encara una altra joia del litoral català; a més del camp de golf i l’autòdrom del 1923, una infraestructura faraònica de quatre milions de pessetes de l’època que en els darrers anys s’està intentant recuperar, però que en aquell moment no va congregar prou públic per ser rendibilitzada. En el cas de Terramar, la proximitat a Barcelona i el pas del ferrocarril cap a Tarragona va ser un actiu respecte a s’Agaró, una destinació més remota. Però el creixement de Terramar, amb el promotor arruïnat, va ser més desendreçat i 105 anys després també treballen per resoldre dèficits i divulgar-ne el patrimoni.