ADMINISTRACIONS
El Maresme se sent exclòs del pla de barris
Primeres veus crítiques a la comarca del Maresme perquè se l’ha exclòs del pla pilot Barris amb Futur anunciat recentment pel conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. L’actuació preveu intervenir en polítiques socials i urbanes amb l’objectiu de “revertir la pobresa” en zones d’especial complexitat i es desplegarà en barris de 20 municipis d’arreu de Catalunya durant aquest any. Els responsables polítics de la capital del Maresme, Mataró, i de la tercera població més gran de la comarca, Pineda de Mar, han posat el crit al cel perquè consideren que se’ls ha menystingut en la tria feta des de la Generalitat malgrat tenir zones amb un alt grau de complexitat. En el cas de Mataró, la queixa s’ha articulat a través d’una declaració institucional presentada per En Comú Podem, al govern amb el PSC, que ha estat aprovada per tots els grups municipals, a excepció del PP, que s’ha abstingut, i Vox, que hi ha votat en contra. En el document s’insta la Generalitat a “no ignorar” i a reconsiderar els barris d’alta complexitat socioambiental del Maresme, en especial de la capital. En el text es fa referència concretament als barris de Rocafonda, el Palau i Cerdanyola; Santa Maria, Santa Anna-Tió o el Cotet de Premià de Mar, o el Carme de Pineda de Mar. “Les dades dibuixen per a l’any de referència que la secció censal del barri del Palau presenta un 41,6% de població en risc de pobresa, mentre que per als entorns del parc de Cerdanyola és del 46% i per a la secció sud de Rocafonda és del 48,52%. Això vol dir que gairebé la meitat de la població de Rocafonda que resideix en aquesta zona està per sota del 60% de la renda mitjana, o el que és el mateix, la meitat de la població està en risc de pobresa”, recull la declaració, que afegeix que Mataró és “l’única ciutat de Catalunya que presenta dos barris dins dels vint primers més desfavorables”, segons l’índex socioeconòmic territorial (IST). Entre altres peticions, en la declaració s’insta el Departament de Drets Socials a impulsar la creació de l’oficina tècnica de barris i viles per, entre altres coses, donar suport als municipis en la redacció dels projectes executables a partir de l’any 2025.
Queixa a les xarxes
Des de Pineda de Mar la queixa s’ha donat a conèixer a través de les xarxes socials, que han servit d’altaveu a l’alcalde, Xavier Amor, per mostrar la seva disconformitat amb la decisió de la Generalitat de no incloure Pineda dins el pla pilot Barris amb Futur. “Estic emprenyat i aquests últims dies la Generalitat de Catalunya ha demostrat que Pineda de Mar li importa ben poc. Hem conegut dues males notícies per al nostre municipi. La primera, que no hem rebut cap plaça de residència pública, i la segona, que el pla de barris no inclou, aquest any tampoc, el barri del Carme com a millora”, es queixa Amor. I hi afegeix: “Jo vull millorar el municipi, però necessito que les administracions estiguin al nostre costat i la Generalitat no hi ha estat.”
El departament respon
Des de Drets Socials, el director general d’Acció Cívica i Comunitària, Xavier Godàs, considera que les crítiques de les dues poblacions són infundades i recorda que es tracta “d’un pla pilot”. “L’objectiu prioritari era blindar el pla per garantir la seva execució durant el 2024 i això implicava fer una tria amb la màxima equitat possible”, exposa. I afegeix que des del departament “s’està obert a parlar amb tothom i fer els canvis que calgui fer, però per això cal que des de l’Ajuntament corresponent s’estigui disposat a respondre”. Godàs assegura que, en aquest sentit, els seus intents per posar-se en contacte amb el consistori mataroní han estat de moment infructuosos. Amb tot, el director general insisteix que el pla pilot “a la llarga beneficiarà tot el territori perquè serà el camp de proves per veure el funcionament de la metodologia que s’hi aplica”. Godàs destaca que el projecte no comporta cap inversió econòmica, “només assistència tècnica per organitzar espais de confluència comunitària que han d’esdevenir actors territorials que defineixin els projectes d’intervenció urbana per a quan la llei de barris i viles es desplegui”. Xavier Godàs defensa l’actuació “perquè implica la col·laboració del capital humà i el físic i recull una gran diversitat de situacions”.
