Defensors davant la burocràcia

El defensor del ciutadà de Palafrugell, Francesc Almagro, va presentar ahir al ple la seva primera memòria en l’exercici d’un càrrec que va assumir al març de l’any passat, quan va prendre el relleu de Josep Esteba. Forjat al món bancari, ja retirat, però també amb una certa experiència política pretèrita, coneix els engranatges administratius, i per això va incidir en el fet que cal greixar-los. De les seves set recomanacions, criticava específicament dos aspectes generals, com són els “retards en les respostes que esperen molts veïns, amb silencis administratius que s’allarguen” i la derivada d’haver aconseguit recuperar l’atenció presencial sense cita prèvia, un recurs per evitar contagis durant la pandèmia de la covid-19, estalviar cues i acomodar l’agenda del personal, però que deixava desatesos casos d’emergència –com ara desnonaments o talls de subministraments– i ciutadans i segons residents que volien una resposta ràpida i disposats a fer cua davant l’administració.

Almagro tanca el seu primer exercici –li n’esperen quatre més– amb 66 actuacions completades, uns números que han crescut lleugerament respecte a exercicis anteriors, però que creu que encara podrien créixer i amb bons resultats d’acceptació de les queixes. N’exclou les multes, en què “les fotografies són irrefutables”, malgrat que es continua trobant amb casos en què la tecnologia cus a sancions l’infractor i no se n’adona (o diu que no se n’ha adonat) fins que rep la notificació de la primera. També, en un municipi turístic, topa amb casos en què les notificacions no es reben, però recorda que un cop publicades les sancions al Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOPG) encara hi ha menys marge.

El defensor, però, amb l’assessorament dels seus homòlegs –va citar els de Sant Feliu de Guíxols i Cruïlles, però també va manllevar l’objectiu de ser “la institució que escolta” de la síndica catalana, Esther Giménez-Salinas– vol també mesures per afavorir el dret a l’habitatge enmig de la proliferació de pisos turístics, lloguers de temporada i la queixa de “racisme immobiliari”; però també agilitar els serveis tècnics d’Urbanisme i llicències i trobar un llenguatge més planer, o amb menys requisits de digitalització i certificats electrònics. Els portaveus dels grups li van agrair la dedicació i l’alcalde, Juli Fernández, va assumir els “deures” i el repte d’integrar el nucli antic, els de platja i els barris.