A Catalunya es rehabiliten el doble de violadors que a la resta del món

La feina que fan els experts a les presons catalanes per aconseguir la rehabilitació dels delinqüents sexuals obté uns resultats molt positius que poden arribar a rebre el qualificatiu d’excel·lent si es comparen amb les estadístiques d’àmbit mundial. La taxa de reincidència dels violadors que han seguit el programa pel Control de l’Agressió Sexual (SAC) a les presons catalanes és d’un 4,1%, mentre que a nivell mundial aquesta taxa és el doble i se situa entre el 8% i el 12%.
Aquestes són les dades de què disposa el professor de psicologia i criminologia de la Universitat de Barcelona Santiago Redondo, un dels màxims especialistes en la matèria que, entre l’any 1998 i el 2004, va dirigir l’únic estudi sobre la reincidència de violadors que s’ha fet a Catalunya. Per encàrrec del ministeri de Justícia, Redondo treballa ara en un estudi similar d’àmbit estatal per avaluar l’impacte dels programes de reeducació de delinqüents sexuals.

L’estudi de l’any 2004 va posar en evidència els beneficis del SAC, ja que la taxa de reincidència d’aquells violadors que no l’havien seguit s’enfilava fins al 18%. Aquest mateix col·lectiu, a nivell mundial té una taxa de reincidència del 20%. Les dades d’àmbit mundial corresponen a països avançats on es duen a terme programes de reeducació i on s’ha estudiat el fenomen de la reincidència de violadors.

Millor que els lladres
Els índexs de reincidència entre aquest tipus de delinqüents tenen encara més rellevància si es comparen amb les dades relatives a la delinqüència en general. A Catalunya, un 38% dels reclusos que surten de la presó hi tornen a ingressar al llarg dels cinc anys següents a causa de la comissió d’un nou delicte. L’àmbit on hi ha més reincidència és en el dels reclusos condemnats per un delicte contra el patrimoni. Totes aquestes dades corresponen a estudis encarregats pel Centre d’Estudis Jurídics de la Generalitat.

El SAC va començar a experimentar-se a les presons catalanes l’any 1996, després que es comprovés l’èxit de la seva aplicació en altres països, sobretot al Canadà. Els presos que el segueixen ho fan de manera voluntària, i consta de tres fases. A la primera hi ha un tractament individualitzat del subjecte, la segona etapa correspon a la teràpia de grup i l’última és la del seguiment del reclús quan surt fora de la presó. Redondo defensa que l’última fase de la condemna dels violadors s’hauria de complir sempre al carrer per afavorir-ne la reinserció.