Comptar i identificar papallones, un clàssic pioner que encara creix

El Museu de Ciències Naturals de Granollers va iniciar l’any 1994, amb el suport de la Generalitat, un projecte de seguiment de les poblacions de papallones: el Catalan Butterfly Monitoring Scheme. El nom, la filosofia i la metodologia coincidien plenament amb les del conegut BMS britànic, un històric del naturalisme. Es tracta de conèixer amb precisió els canvis d’abundància de les papallones a partir de la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transsectes fixos amb l’objectiu de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals. La utilització de les papallones es deu a la seva popularitat i al contrastat caràcter bioindicador d’aquesta espècie en regressió generalitzada arreu d’Europa. Inicialment, la xarxa de seguiment constava d’onze estacions de mostratge situades al quadrant nord-est de Catalunya. Aquest nombre s’ha anat incrementant anualment, de manera que l’any 2023 (un cop acabada la temporada número 30) ja hi ha hagut 240 estacions que han aportat dades. Entre aquests projectes de Butterfly Monitoring Scheme també n’hi ha a Barcelona i a escala metropolitana.