Els primers batecs de Temps de Flors

Ja es comencen a notar els primers batecs que convertiran el cor del Barri Vell en un jardí primaveral. Des de primera hora del matí, cotxes i camions van amunt i avall descarregant tot tipus de terra, plantes i flors per preparar la 69a edició de Temps de Flors, que aquest any oferirà 137 projectes florals repartits per la ciutat. Tot i que oficialment el tret de sortida és aquest dissabte, entre els grups de turistes ja hi ha algun curiós que treu el cap pels carrerons per veure si pot observar algun dels motius florals, com si fos una abella que s’escapa de l’eixam per anar a olorar la primera flor. 

Per decorar els diferents espais de la ciutat, molts dels ponts que connecten amb el Barri Vell estan tancats, com és el cas del de Sant Agustí, on un grup de treballadors para els peus a qui intenta passar. Al pont de les Peixateries Velles, en canvi, les tanques de prohibit el pas estan apartades i la gent travessa l’Onyar mentre un grup de dones, enfeinades però contentes, lliguen flors de diferents tonalitats cap per avall en els ferros de dalt de l’estructura. De sobte, una d’elles baixa de l’escala i saluda afectuosament una dona gran. Sembla que ahir estaven cansades de les queixes de la gent que no podien passar pel pont, així que avui han decidit apartar les tanques. “És que si no la gent gran hem de fer molta volta”, li agraeix la dona. 

Entremig de tot el vaivé, també es distingeixen dues veïnes que analitzen molt meticulosament l’estampa floral: “Veus, aquestes m’agraden cap per avall. Si són d’aquest tipus no es fan malbé perquè s’assequen i així ja fan goig.” De fet, aquesta és una de les mesures que l’Ajuntament ha pres per fer front a la sequera. A part de seleccionar plantes que requereixen menys aigua, també s’ha donat espai a flors seques, com és aquest cas, ja que són una alternativa duradora i, segons el criteri de les veïnes, ressalten “pels colors i la textura”. 

Un cop s’ha travessat el riu i esquivat els escamots de ciclistes, s’arriba a un dels punts més emblemàtics del jardí: la catedral de Girona. Sobre una tela llarga i blanca, que cau per les escales, hi ha col·locades de manera molt pensada un niu de flors blanques, entre les quals sobresurten unes grans notes musicals de color verd. Davant la preparació de l’estampa, que ja es pot preveure que serà espectacular, una parella jubilada amb bosses d’anar a comprar s’ho mira resignada: “Aprofita i mira-ho ara, que per a la gent de Girona s’ha acabat venir al centre de la ciutat.”