urbanisme
40è aniversari reivindicant l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà
L’Institut Cerdà compleix 40 anys en un acte aquest dimecres al Palau de Pedralbes
Cerdà és considerat l’estratega de l’Eixample barceloní
Representants del teixit social i econòmic català es donaran cita aquest dimecres en el 40è aniversari de la Fundació Privada Institut Cerdà, al Palau de Pedralbes de Barcelona. L’entitat va néixer com una iniciativa d’un grup d’enginyers per fer valer la figura de l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà i 40 anys més tard es vol seguir reivindicant el seu paper com a pare de la Barcelona moderna. La valua d’Ildefons Cerdà, artifex del pla Cerdà, i del planejament de l’Eixample de Barcelona al segle XIX, va ser reconeguda tard. L’any 1859 el consistori barceloní va convocar un concurs de projectes urbanístics, el guanyador del qual va ser el projecte de l’arquitecte Rovira i Trias. Al mateix temps, el Govern espanyol en va encarregar un altre a l’enginyer Ildefons Cerdà, i va va imposar aquest pla mitjançant un decret que anul·lava la decisió de l’Ajuntament de Barcelona. Una intromissió que no va agradar gens a la ciutat, malgrat que proposava un projecte millor. El pla Cerdà no acabava d’agradar perquè suposava una mesura centralista del Govern de Madrid i perquè desaprofitava molt espai, que destinava a zones verdes. El pla de Cerdà no estava pensat només per a l’espai que avui ocupa el districte de l’Eixample sinó que plantejava un Eixample entre Montjuïc i el riu Besòs, incloent-hi el terme de Sant Martí. Un planejament modern que també es va exportar, seguint els seus estudis, a d’altres ciutats catalanes entre les quals, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Mataró, Reus, Granollers, Badalona i Sabadell. Un planejament en xarxa, que ha estat el responsable en part del creixement econòmic, de fer de les ciutats un espai més accessible, la reducció de les despeses de transport i la creació d’àrees de competència i complementarietat entre empreses.
En l’actualitat es defineix a Ildefons Cerdà com un home compromès amb la millora social, polifacètic, com a home que va buscar en la raó i en la ciència la manera d’encarar els problemes propis de l’època, com a tècnic amb dimensió política o com a gegant avançat al seu temps. Segons informa l’Institut Cerdà, “és un deure implícit en la missió de la Fundació reivindicar el seu llegat i honorar el seu esperit i compromís amb la societat i el territori”.
A l’acte de celebració de dimecres hi haurà diferents taules de diàleg i comptarà amb la participació de Salvador Alemany, actual president de l’Institut Cerdà; Carles Cabrera, director general de la Fundació; Blanca Sorigué, directora general del Consorci Barcelona Zona Franca; Pere Macias, comissionat per al traspàs integral de Rodalies del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya; Silvia Àvila, vicepresidenta de l’Institut Cerdà; Àngels Fitó, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, i Jordi Mercader, president de la Fundació Gala-Dalí.
Al llarg d’aquests 40 anys, l’Institut Cerdà ha impulsat projectes i iniciatives molt vinculades a la innovació, a les relacions publicoprivades i a la capacitat de resiliència de les empreses. Avui, des de l’Institut es promouen diferents Observatoris d’interès, com són el de Riscos per a les empreses a Espanya o el d’Innovació de la cadena de Gran Consum, així com també iniciatives diverses relacionades amb el desenvolupament del territori, com el Compromís Rural.