societat
Revelen com era un cocodril de més de 70 milions d’anys trobat al Pallars Jussà
La recerca evidencia que pertanyia a una espècie diferent de les ja conegudes dels jaciments contemporanis propers
És una nova prova de la diversitat de fauna de vertebrats, més enllà dels dinosaures, a l’Europa de fa 66 milions d’anys
Un nou estudi publicat a la revista ’Historical Biology’ descriu les restes d’un crocodiliforme excavades a mitjans del segle passat al Pallars Jussà. La seva anàlisi revela que aquest exemplar, amb una antiguitat d’uns 70 milions d’anys, pertanyia a una espècie diferent de les ja conegudes dels jaciments contemporanis propers. La recerca suposa una nova evidència de la diversitat de faunes de vertebrats, més enllà dels dinosaures, a Europa durant el Cretaci superior, poc abans de l’extinció massiva de fa 66 milions d’anys. Les restes van ser trobades, a finals de la dècada de 1950, per un treballador d’una mica explotada per al carbó a Suterranya, a Tremp. Josep Montané treballava a la mina, on va recollir diversos fòssils, entre els quals el fragment d’un crani semblant a un cocodril. El fòssil va romandre oblidat fins l’any 2023. Aquest exemplar (que ara forma part de la col·lecció del Museu de la Conca Dellà d’Isona), va ser finalment estudiat per Riccardo Rocchi (Universitat de Bolonya) i Bernat Vila (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i Museu de la Conca Dellà). Després d’analitzar el crani, els investigadors han determinat que aquest fragment de crani pertanyia a un exemplar de la família dels alodaposúquids, un grup de cocodriliformes avui extingit que van ser molt abundants durant el Cretaci superior d’Europa. Els cocodriliformes engloben diversos grups de “cocodrils”, les formes actuals i també els seus avantpassats. Si bé l’any 2015 ja es va descriure una espècie d’allodaposúquid (Allodaposuchus palustris), en jaciments propers i contemporanis de Fumanya (Berguedà) l’exemplar descrit recentment a Suterranya-Mina de lignit no sembla pertànyer a aquesta espècie sinó que comparteix més semblances amb Allodaposuchus subjuniperus, una espècie coneguda només en jaciments més antics del Pirineu aragonès. Concretament, el fòssil estudiat i aquesta espècie comparteixen algunes característiques de la regió entre les òrbites.
Habitat amb una biodiversitat rica
A partir d’un document inèdit que ara ha sortit a la llum, els investigadors han descobert que Josep Montané també va trobar unes dents associades al crani i que van ser atribuïdes a l’espècie Allodaposuchus subjuniperus. Malgrat totes aquestes evidències, la naturalesa fragmentària de les restes no permet atribuir-les de forma concloent a Allodaposuchus subjuniperus, però sí que es pot afirmar que indubtablement no pertany a l’altra espècie coneguda, Allodaposuchus palustris.
Aquesta troballa obre un escenari on almenys dues espècies diferents d’allodaposúquids possiblement coexistien en el mateix ecosistema costaner del Cretaci superior, reforçant la interpretació que aquestes àrees representaven un hàbitat amb una biodiversitat notablement rica, incloent-hi cocodriliformes, dinosaures, tortugues, peixos, plantes i molts altres organismes que van formar una complexa xarxa ecològica pocs milions d’anys abans de la gran extinció massiva que va suposar l’extinció de tots els dinosaures no aviaris i, amb ells, el final del Mesozoic.
Jaciment de Suterranya-Mina de lignit
El jaciment de Suterranya-Mina de lignit es va formar fa 70 milions d’anys en un entorn costaner salobre, que formava part de les costes de l’illa iberoarmoricana de l’arxipèlag que correspon a l’Europa actual. El paleoambient on van viure aquests cocodrils era una llacuna propera al mar, amb aiguabarreig d’aigües marines i d’altres que arribaven del continent, amb abundant vegetació que afavoriria posteriorment la producció de carbó (lignit).