Societat

Dos de cada deu immigrants no entenen ni una paraula de català

Societat

La població immigrada a Catalunya manté una forta identificació amb la seva llengua d’origen. La llengua pròpia predomina en les relacions familiars i el castellà es converteix en la llengua vehicular en la gran majoria de casos, fins al punt que gairebé el 20% d’immigrants admeten que no entenen el català. Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi Les condicions de vida de la població immigrada a Catalunya, de la Fundació Jaume Bofill, que s’ha elaborat a partir d’enquestes en 10.600 llars del país, de les quals un miler estan formades per immigrants.

Per orígens, els que menys l’entenen són els procedents d’Àsia i Oceania (52%), seguits dels del Magrib (32,8%) i els europeus de fora de la UE (25%). “Són dades que reflecteixen la situació sociològica del carrer. La realitat és, vulguem o no, que el castellà ja els serveix per comunicar-se”, subratlla la sociòloga Elena Sintes, la responsable del capítol de l’estudi que analitza els trets lingüístics i educatius dels immigrants. Una anàlisi que diu també que en el cas del castellà el percentatge dels que no l’entenen es redueix fins a l’1,7%.

Tornant al nivell de coneixement del català, més de la meitat (54,7%) l’entenen però no el parlen; gairebé el 13% el parlen però no l’escriuen, i el 12,7% asseguren que el parlen i l’escriuen. En aquest últim apartat, els que dominen el català tant oral com escrit, destaquen els provinents de la Unió Europea (27%) i de la resta d’Europa (19%).

La realitat social mana
Sintes afegeix que és evident que les diferències en el nivell de comprensió del català i el castellà s’expliquen perquè es considera més útil el castellà que el català: “Tots sabem que cal fer un esforç per aprendre una llengua i en arribar aquí es troben amb dues. A l’hora de triar valoren la realitat, que és que el castellà els serveix per a les relacions socials i laborals, mentre que el català no els és estrictament necessari i ningú els el reclama”.
A això també s’hi han d’afegir les condicions de l’individu, el seu entorn social i la voluntat d’integració. Sí que es nota una millora en els que porten més anys instal·lats a Catalunya pel que fa a la comprensió de la llengua, tot i que això, segons l’estudi, no vol dir que el parlin ni que l’escriguin. “El català no els és necessari i no els podem culpar només a ells”, conclou Sintes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

Víctimes d’abusos a l’església demanen que no s’atorgui la medalla d’or a Montserrat

barcelona

El port de Tarragona posa en marxa una dessaladora

Tarragona
educació

El 80% de les famílies de les Balears trien l’escolarització en català a infantil

barcelona
Medi ambient

Acord per construir una nova depuradora a la comarca del Baix Ebre

Paüls
medi ambient

Presenten una moció per promoure l’ús d’energies renovables

figueres
Medi ambient

El subministrament d’aigua de la dessalinitzadora del Port de Barcelona es contractarà fins almenys el 2030

Barcelona
societat

Denuncien una agressió a una funcionària a la presó de Mas d’Enric

El Catllar
política

Demanen que s’avisi amb temps els veïns quan es fan tractaments fitosanitaris

vidreres
judicial

Absolen l’acusat d’agredir sexualment una noia per falta de proves

empuriabrava