Societat

Dos de cada deu immigrants no entenen ni una paraula de català

Societat

La població immigrada a Catalunya manté una forta identificació amb la seva llengua d’origen. La llengua pròpia predomina en les relacions familiars i el castellà es converteix en la llengua vehicular en la gran majoria de casos, fins al punt que gairebé el 20% d’immigrants admeten que no entenen el català. Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi Les condicions de vida de la població immigrada a Catalunya, de la Fundació Jaume Bofill, que s’ha elaborat a partir d’enquestes en 10.600 llars del país, de les quals un miler estan formades per immigrants.

Per orígens, els que menys l’entenen són els procedents d’Àsia i Oceania (52%), seguits dels del Magrib (32,8%) i els europeus de fora de la UE (25%). “Són dades que reflecteixen la situació sociològica del carrer. La realitat és, vulguem o no, que el castellà ja els serveix per comunicar-se”, subratlla la sociòloga Elena Sintes, la responsable del capítol de l’estudi que analitza els trets lingüístics i educatius dels immigrants. Una anàlisi que diu també que en el cas del castellà el percentatge dels que no l’entenen es redueix fins a l’1,7%.

Tornant al nivell de coneixement del català, més de la meitat (54,7%) l’entenen però no el parlen; gairebé el 13% el parlen però no l’escriuen, i el 12,7% asseguren que el parlen i l’escriuen. En aquest últim apartat, els que dominen el català tant oral com escrit, destaquen els provinents de la Unió Europea (27%) i de la resta d’Europa (19%).

La realitat social mana
Sintes afegeix que és evident que les diferències en el nivell de comprensió del català i el castellà s’expliquen perquè es considera més útil el castellà que el català: “Tots sabem que cal fer un esforç per aprendre una llengua i en arribar aquí es troben amb dues. A l’hora de triar valoren la realitat, que és que el castellà els serveix per a les relacions socials i laborals, mentre que el català no els és estrictament necessari i ningú els el reclama”.
A això també s’hi han d’afegir les condicions de l’individu, el seu entorn social i la voluntat d’integració. Sí que es nota una millora en els que porten més anys instal·lats a Catalunya pel que fa a la comprensió de la llengua, tot i que això, segons l’estudi, no vol dir que el parlin ni que l’escriguin. “El català no els és necessari i no els podem culpar només a ells”, conclou Sintes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El servei de l'R-13 i l'R-14 entre Lleida i Tarragona es recupera progressivament després de l'atropellament

VIMBODÍ

Acord d’augment salarial i vaga desconvocada de la recollida de brossa al Baix Ebre i Montsià

TORTOSA
societat

Controlat l’incendi que va obligar a tallar l’AP-7 i el TAV

agullana
societat

La cursa ‘Apaguem el càncer’ reuneix 1.200 participants

girona
MOBILITAT

Pla de busos de Renfe per suplir el tall de les obres a l’aeroport del Prat

barcelona
crisi migratòria

Tensió a la frontera de Ceuta per un intent d’entrada massiu de migrants

barcelona
trànsit

Primera prova de límit de velocitat a 100 km/h a l’autopista AP-7

barcelona
medi ambient

La temperatura del mar cau un grau però continua estan en dígits de rècord

barcelona
EMRPESA

150 empreses de Móra la Nova opten a les ajudes del fons nucelar

barcelona