Comencen els treballs d’estudi i preservació de boscos de pi negre al Ripollès
Els boscos de pi negre dels Pirineus en sòls calcaris són un hàbitat d’interès prioritari a Europa. Un projecte amb fons europeus, Life Uncinata, vol conservar, restaurar i fer “més resilients” aquests espais de biodiversitat a partir d’un equip d’investigadors catalans i de Navarra que analitzaran diferents zones i aplicaran accions per establir nous models de gestió, segons recull l’agència Acn.
El Ripollès és un dels punts d’estudi del projecte i aquest mes les investigadores ja han començat els treballs de camp amb la recollida de dades. El projecte està liderat pel CTFC i amb socis com el CREAF i el Centre de Propietat Forestal i Gestió Ambiental de Navarra, entre d’altres. Amb un pressupost de 3,7 MEUR, s’allargarà fins al 2027.
“El pi negre –’Pinus uncinata’- està a l’última línia d’arbrat abans dels prats alpins” i, per tant, viu amb unes condicions molt canviants i sovint extremes, com ara gelades i neu, un fet que les fa més “vulnerables”. Ho explica a l’Acn Xènia Jaumejoan, investigadora del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) durant una visita a una de les finques del Ripollès, més concretament a Campelles. La combinació amb sòl calcari és un fet “més escàs” i per això és un hàbitat de conservació prioritari per la UE. Són hàbitats singulars perquè el substrat calcari influeix en la vegetació que hi creix i només es troba als Pirineus i als Alps. Això fa que siguin espais a preservar per la biodiversitat dels ecosistemes, però també perquè concentren usos productius d’explotació de la fusta.
Entre els objectius d’aquest projecte hi ha determinar accions de millora de biodiversitat i fer compatibles les activitats humanes amb la preservació. També s’estudiaran fórmules per mitigar impactes de possibles incendis o la d’animals herbívors al sotabosc, com ara cérvols, entre d’altres. D’aquesta manera, primer es farà una diagnosi inicial de l’estat de les pinedes i després l’equip d’investigadors crearà plans de conservació de l’hàbitat per cadascuna de les Zones Especials de Conservació (ZEC) -són un total de 6- en les que es treballarà.
Segons Jaumejoan, “es tracta de poder veure en quin estat de conservació es troben les pinedes i fer-hi millores per adaptar-les a possibles factors com el canvi climàtic i d’altres”. Entre les problemàtiques detectades, destaca per exemple la poca presència de vegetació de sotabosc. “S’estudiarà com potenciar-ho, ja sigui fent clarianes -extraient de forma selectiva arbres- i amb plantacions” com ara nabius o boixerola que també milloraran la preservació d’espècies protegides com el gall fer. També es regularà en alguns punts la freqüentació humana i es reconduiran les pastures amb bestiar.