infraestructures
Experts avisen que el transvasament no es podrà fer sense compensar molt l’Ebre
Un debat dels col·legis professionals reafirma la interconnexió de futur amb Ter-Llobregat però alerta de la “desafecció” total de l’Ebre amb Barcelona pel projecte
El transvasament de l’Ebre a l’àrea metropolitana de Barcelona a través de la interconnexió de les xarxes del CAT tarragoní i Aigües Ter-Llobregat (ATL) no es podrà fer si no hi ha un canvi legal i polític que permeti compensacions importants a les Terres de l’Ebre per revertir el desequilibri territorial. Potser ni així perquè el projecte ha generat a les comarques ebrenques “desafecció” amb l’àrea metropolitana de Barcelona. Així ho ha defensat qui va ser tinent d’alcalde de Tortosa, l’enginyer i economista Josep Maria Franquet, en la jornada dedicada a la sequera organitzada per l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, defensor del transvasament i que agrupa els col·legis d’economistes, enginyers industrials, de camins i agrònoms.
Franquet ha recordat que Catalunya és un dels territoris més desequilibrats d’Europa: la conca de l’Ebre ocupa el 49% del territori català i hi viu només el 7% de la població mentre que les conques internes ocupen el 51% del país i acullen el 93% de la població. “L’aigua és un bé públic, no privat, i els béns públics són considerats propis del territori on són, no dels altres” ha afirmat Franquet tot reconeixent que aquesta visió respon més a una “òptica emocional” que no pas administrativa, segons recull EFE.
Com a ebrenc, però, Franquet recorda que el projecte “ha generat una desafecció generalitzada amb l’àrea metropolitana” tenint en compte, per exemple, la fugida dels joves de les Terres de l’Ebre per manca d’oportunitats de futur. “Per això, quan s’ha intentat fer transvasaments hi ha hagut una oposició molt ferma. Fins que no es reverteixi aquesta desafecció, no es farà cap interconnexió de xarxes. Ens hem de plantejar què fer perquè el territori digui que sí, i ja fem tard”, advertia Franquet, que apunta algunes condicions per contrarestar aquesta desafecció: una nova legislació amb una compensació basada en un nou cànon, un pla de protecció del Delta, i un “cabal sòlid” per al riu Ebre i els regadius.
Per la seva banda, Ana García, del Col·legi d’Economistes, ha defensat la connexió de les xarxes d’abastament catalanes per aportar resiliència i flexibilitat en emergències per sequera. Però el projecte, reconeix, s’ha d’abordar “seguint una anàlisi de viabilitat que valori avantatges i inconvenients i sempre considerant el cabal ambiental dels rius de cada conca com a element essencial”. ATL i Agbar han defensat la reutilització i dessalinització d’aigua. El gerent d’ATL, José Miguel Diéguez, ha defensat que, davant la disminució de recursos hídrics convencionals, “cal buscar unes alternatives que ja tenim aquí”, i ha recordat que el 55% de l’aigua d’abastament de l’àrea metropolitana ja prové de la dessaladora o de la planta de regeneració d’aigua, i que el 2030 hi haurà dues noves dessalinitzadores (Tordera II i Foix).
La reutilització d’aigua és el mitjà menys contaminant pel que fa a emissió de CO2 per hectòmetre cúbic d’aigua, sosté Desirée Marín, directora d’Innovació d’Aigües de Barcelona (Agbar). La interconnexió seria el segon recurs menys contaminant per davant de la dessalinització. Les dessalinitzadores portàtils i, sobretot, el transport d’aigua en vaixell serien els majors emissors. Però adverteix que el CO2 no és l’únic impacte ambiental de l’abastament d’aigua perquè cal tenir en compte la salinització dels aqüífers litorals per l’entrada d’aigua de mar quan no hi arriba prou aigua dels rius.