El Consorci de Solius reapuja taxes per eixugar el dèficit arran dels tancaments

La junta del consorci que gestiona el complex de tractament de residus de Solius va aprovar dimecres passat una proposta de revisió a l’alça de les tarifes actualment vigents aquest 2024. Arran del tancament de l’abocador, a principis de 2023, l’ens ja havia incrementat taxes per l’encariment previst de transportar la fracció de rebuig, unes 35.000 tones anuals, cap al centre de tractament i dipòsit de Vacarisses, però tot i així no cobrien encara els sobrepreus de dur l’orgànica a l’Anoia i, finalment, a Alguaire, a tocar de Lleida, necessitat “provisional” que fa set mesos que dura.

El president del consorci, que és l’alcalde de Llagostera, Narcís Llinàs, xifra el dèficit mensual en uns 200.000 euros, 2,4 milions anuals que han mirat de compensar apujant els preus que pagaran els ajuntaments usuaris, una trentena incloent-hi els cinc municipis gestors –també Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Castell i Platja d’Aro, i Calonge i Sant Antoni–.

Els preus de tractar la fracció orgànica creixeran fins a un pic de 217 euros per tona, mentre que a la planta de Solius pel compostatge pagaven entre 50 i 70 euros per tona. També s’encareix de 167,20 a 179 euros el preu per tona de rebuig, que al 2022 costava uns 115 euros. I el darrer maldecap és que les tones de voluminosos –andròmines i mobles vells dipositats a les deixalleries–, que duien al centre de tractament de Mataró, han de trobar nou destí. Els gestors maresmencs els han comunicat que no les poden assumir.

Llinàs i els altres alcaldes reclamen que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) agiliti la regularització, com a mínim, de la planta d’orgànica de Solius, tot i que els darrers terminis que els han comunicat els remeten a esperar fins passat l’estiu. Seria una fórmula per contenir els costos, que de moment assumiran els municipis, però que l’any vinent s’hauran de traslladar a les taxes que paguen veïns i empreses. 

Pel que fa a l’empresa concessionària, GBI, continuarà prestant servei perquè l’ARC s’ha compromès a pagar els 7 milions d’euros per a la clausura i manteniment (2023-2025) a l’estiu. Ho faran via subvenció que han sol·licitat els cinc municipis del consorci, i que a més de resoldre part del deute ja acumulat, mitigaran part del sobrecost pel segellament de la instal·lació fins a l’any vinent. Malgrat això, és una altra de les batalles pendents entre els municipis, que sostenen que l’ARC va decidir clausurar l’abocador i en el passat s’havia compromès a pagar-ne els costos, i l’ens català. I seria una factura milionària, ja que es tracta d’una operació a tres dècades vista i amb un import estimat per sobre dels 30 milions d’euros.

El consorci també ha contractat els serveis d’una empresa especialitzada per mirar d’optimitzar costos i gestionar els problemes que no han deixat d’aparèixer. Llinàs posava com a exemple la cerca del nou punt de dipòsit dels voluminosos, sospesant la llunyania de les alternatives i les tarifes.

Entre els alcaldes directament afectats del consorci, el cristinenc Josep Xifre assumia que la puja de tarifes “s’ha hagut de decidir perquè la bola de neu del dèficit no es faci encara més grossa”. I el guixolenc Carles Motas admetia que si aconsegueixen recuperar, com a mínim, el tractament de l’orgànica de proximitat, podrien rebaixar els preus. El seu homòleg de Castell i Platja d’Aro, el socialista Maurici Jiménez, reclamava, però, alternatives dins de la demarcació de Girona o no tan llunyanes, un dels debats pendents al Baix Empordà i al conjunt de les comarques gironines, on l’única infraestructura en curs és l’ampliació de la incineradora de Campdorà. I Llinàs concloïa que es tracta d’“un problema de país; no és lògic haver de portar l’orgànica de la Costa Brava fins al Segrià”.