Mor Silvia Reyes, històrica activista del moviment trans

La històrica activista trans Silvia Reyes, ha mort avui, a l’edat de 75 anys, segons ha fet públic Pride Barcelona a través de les seves xarxes socials: “La mantindrem sempre en el nostre record i traslladem el nostre condol als seus familiars i amics”.

Era nascuda a Las Palmas de Gran Canaria (1949) i el maltractament psicològic que va patir durant la seva adolescència per part de l’entorn i la família, va fer que a principis dels setanta decidís marxar de casa i instal·lar-se a Barcelona. Des de la capital catalana, va treballar de forma incansable a favor dels drets dels transsexuals, fins a convertir-se en una referent del moviment.

El 1974 va començar a hormonar-se per aconseguir tenir una aparença més femenina. Això li va comportar ser reiteradament rebutjada a l’hora de busca feina fins al punt que per guanyar-se la vida va haver d’acabar exercint la prostitució. A tot això se li va afegir que, per culpa de la llei sobre perillositat i rehabilitació social del règim franquista, va ser detinguda en diverses ocasions. Va passar per la presó Model, per Carabanchel (Madrid) i fins i tot va ser traslladada en un centre de “cura de l’homosexualitat” a Badajoz. Acabada la condemna, la llei deia que havia de ser desterrada, i és així com va haver d’abandonar Catalunya. Després de voltar, va instal·lar-se definitivament a París i va trobar feina actuant en una sala de festes que li va permetre dedicar-se al món de l’espectacle durant una llarga temporada. Tot i això, un cop el mes tornava a Barcelona de visita, i entre aquestes, va formar part de la primera manifestació de l’orgull LGTBI de la capital (26 de juny de 1977), sent ella una de les cares més visibles. La protesta va recórrer la Rambla de Barcelona i va acabar amb una actuació violenta de la policia. El 2003 va deixar de treballar i va tornar a Barcelona per viure-hi.

Al llarg de la seva vida va ser detinguda més de 50 vegades, per la manera de vestir, de comportar-se, i de caminar. Primer per la llei franquista ja esmentada i després per la de l’escàndol públic, vigent fins al 1988. Recentment, va participar en el documental Crits de llibertat (2017) i el seu testimoni ha estat una veu protagonista per a múltiples llibres del moviment.