Aturem les Guerres reclama la no militarització d’Europa

La plataforma Aturem les Guerres va reclamar ahir la no militarització d’Europa en un acte als Jardins de la Pau de Girona, coincidint amb l’inici de la campanya a les eleccions europees. Els responsables de la plataforma van llegir un manifest, signat per diverses organitzacions i col·lectius, en el qual denuncien que els líders polítics europeus “abonen el terreny perquè ens preparem per a una guerra”. Segons el manifest, les economies del continent “ja transiten cap a uns pressupostos públics de guerra”, en un moment en què el cost de la vida “comença a ser inassumible” per a part de la població. També recorda que els països de l’OTAN van acordar el 2014 incrementar els pressupostos de defensa fins al 2% del PIB. “Els moments de militarització sempre són el preludi de la guerra”, recorda la plataforma. Així mateix, alerta que la “invasió d’Ucraïna” i el “genocidi de Palestina” han servit per “impulsar un augment de la despesa dels països en l’adquisició de noves armes, la incorporació del servei militar obligatori i el finançament de la indústria militar perquè produeixi més i la creació de més fons de finançament per desenvolupar nous prototips més letals i autònoms”.

Segons el manifest, la UE promou la por a una “possible invasió” de Rússia a Europa per justificar la seva política de “rearmament i militarització”, fins al punt que el 2023 la despesa militar dels països de la UE va augmentar un 21,3% respecte del 2022 i va arribar als 289.300 milions d’euros. La plataforma creu que la UE vol mostrar al “seu adversari” que té capacitats destructives “més grans” i un poder “molt superior”. “Aquesta política suïcida condueix inevitablement a una escalada de tensió, a una carrera armamentista i a una espiral bel·licista, amb el rerefons de l’amenaça nuclear i de les seves conseqüències catastròfiques, capaces de destruir la vida al planeta diverses vegades”, adverteix el manifest.

Per tot això, la plataforma considera que les eleccions europees del 9 de juny poden ser “una oportunitat” per plantejar les seves reivindicacions als partits que hi concorren. “O apostem per impulsar polítiques de pau, distensió i seguretat compartida o acabarem en una escalada militarista. Augmentar la despesa en defensa significa disminuir els recursos per lluitar contra el canvi climàtic, la reducció de les desigualtats i l’equitat de gènere, la salut, l’harmonització de salaris o drets de tota la ciutadania”, assegura la plataforma, que proposa cinc punts claus per rebaixar el clima de tensió.

En el primer, fa una crida al desarmament i a obrir les portes al diàleg “amb l’objectiu de desescalar els conflictes mitjançant l’ús de la diplomàcia, la negociació, la cooperació i la no violència”. Aquestes polítiques, assegura el manifest, han de conduir a la fi de la violència armada a Ucraïna i Palestina, entre d’altres: “Cal reprendre l’aposta dels anys 90 d’una seguretat comuna i compartida sense exclusions a Europa”.

La plataforma també aposta per una política exterior “orientada a la pau, la seguretat humana, la diplomàcia, la defensa dels drets humans o la intervenció civil en conflictes per construir la pau”.

En el tercer punt proposa fomentar espais de diàleg entre “moviments socials, acadèmics i polítics” per elaborar “propostes de polítiques de pau, cossos civils de pau, defensa civil i de seguretat no armada”.

Així mateix, el manifest promou la “pau ambiental” sostinguda en “bases científiques i polítiques clares de descarbonització justes i segures que minimitzin i reparin els danys que afectaran les generacions futures”.

Per últim, insta a l’impuls de polítiques de millora de la vida diària de les persones, centrada en les seves necessitats, i que tingui en compte la seva implicació i participació.