La variant de Celrà, una il·lusió
La Generalitat enllesteix la redacció del projecte d’una obra que es fa pregar i que desviarà molts vehicles cap al polígon
La millora inclou un vial segregat d’accés a les empreses i serà el preludi perquè el tram urbà de la C-66 esdevingui municipal
-
Una imatge de dimecres del carrer del Ter de Celrà (al fons, el carrer Llevant), des del poblat de Sant Julià de Ramis. A la dreta, el polígon industrial. MANEL LLADÓ. -
El tram urbà de la C-66 (la carretera de Palamós). Quan es faci la variant, la via serà de titularitat de l’Ajuntament i el carrer del Ter, de la Generalitat. La imatge és de dimecres passat. MANEL LLADÓ.
La Generalitat de Catalunya està enllestint la redacció del projecte per construir la variant de Celrà, al nord del municipi. El projecte, reivindicat des de fa anys pel consistori, s’ha convertit en una il·lusió per als últims alcaldes i ja va ser presentat –com a mínim un avantprojecte– l’any passat a l’Ajuntament i a empresaris del polígon industrial.
La futura variant desviarà molts dels vehicles que passen pel centre del poble a través de la C-66 cap al sector on hi ha un centenar d’empreses. El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat proposa un carril per sentit per “arranjar el vial existent” i un vial segregat d’accés a les empreses del polígon en alguns trams. Aquest vial permetria evitar que hi hagi camions estacionats a tocar de les empreses, com es veu a la imatge de dalt, feta des del poblat dels Sants Metges (Sant Julià de Ramis).
“Està pensada perquè sigui una via mitjanament ràpida, així que hi hauria rotondes”, explica l’alcalde de Celrà, David Planas (CUP), sobre els plans de la Generalitat. El projecte preveu sis rotondes, incloent-hi una de nova en l’encreuament dels carrers Ter i Torrent d’Orriols. El departament informa que el cost de la inversió és de 3,3 milions d’euros, la xifra de què es parla des de fa molts anys i pendent de definir-se quan es licitin les obres, quan s’adjudiquin i, finalment, quan es facin.
Responsables de la Generalitat van presentar el projecte a dirigents de les empreses del polígon industrial, que hi van donar el seu punt de vista, en un acte al Centre de Promoció Econòmica el juliol de l’any passat. A l’exalcalde de Celrà i diputat electe al Parlament de Catalunya, Dani Cornellà (CUP), el paper de la Generalitat li fa perdre més aviat la il·lusió. “La Generalitat ha incomplert més d’una vegada els seus compromisos: sempre diuen que estan redactant el projecte.”
Alcalde des del març del 2021, David Planas va substituir l’esmentat Cornellà. Planas explica que el 2018 la Generalitat [llavors amb el conseller Damià Calvet al capdavant] s’havia compromès a tenir enllestit el projecte el 2020. Les coses, però, van a poc a poc i el projecte està “en la fase final de redacció”, informa la Generalitat. Planas destaca les gestions fetes pel tinent d’alcalde Pitu Bartis, integrant de l’equip de govern, i de Cornellà.
Cornellà va ser l’alcalde entre el 2013 i el 2015 –Gerard Fernàndez (iCelrà) ho havia estat del 2011 al 2013 fruit del pacte de govern–. Entre el 2013 i el 2015, Cornellà va ser primer tinent d’alcalde. Assenyala que el projecte amb què treballa la Generalitat el va posar sobre la taula el mateix consistori de Celrà. “El conseller Calvet es va comprometre a fer el projecte i va incomplir-ho, i ara més recentment ERC també ha fet el mateix.” Cornellà fa esment d’una pregunta del mes de novembre passat del grup de la CUP al Parlament a la qual la consellera Ester Capella va respondre que s’hi estava treballant.
“Estem emprenyats”
L’actual batlle explica que quan va entrar a l’Ajuntament va demanar una reunió amb els responsables del departament i va reclamar explícitament que tingués lloc a Celrà, “en aquesta sala mateix”, referint-se a la sala de plens. Recorda que els va dir: “Estem emprenyats! Ens heu donat allargues durant molt de temps. No pot ser.” “Van reconèixer que s’havien endarrerit”, explica David Planas. En aquella reunió a la casa consistorial també hi havia representants dels serveis territorials de Territori i Sostenibilitat. L’última data de què havia parlat la Generalitat per tenir el projecte fet era a mitjan del 2022. Va ser en resposta a una carta que l’actual batlle havia enviat al departament [llavors Polítiques Digitals i Territori, amb Jordi Puigneró al capdavant].
De la Generalitat a l’Ajuntament
L’equip de govern confia que, quan l’obra estigui acabada, la C-66 al pas pel municipi serà una “via municipal, cosa que permetria recuperar l’espai”. “Posarem tots els impediments que puguem perquè no sigui una via ràpida”, indica Planas. Quan l’obra estigui feta, la cessió del tram urbà de la C-66 permetria convertir-lo “en una via més pacificada, amb zona verda i zones de descans”, i més semblant al que és ara la carretera de Juià, “la zona residencial i comercial del poble”, més amable. La renovació d’aquest tram inclourà una consulta a la ciutadania. La permuta de la titularitat del carrer del Ter i el tram de la C-66 es faria a través d’un conveni, informen fonts de la Generalitat, que seria el titular del nou vial (variant), un arc format pels carrers Nòria, Ter i Llevant.
En els últims anys, i pendent que es desencalli la variant i que passi d’il·lusió a realitat, l’Ajuntament ha invertit tant en el carrer del Ter com en la C-66. Dani Cornellà assenyala que tant el cost del projecte –amb un carril per banda i un vial d’accés al polígon en alguns trams– com el dels treballs de la carretera de Palamós els ha assumit el consistori. Cornellà recorda, per exemple, les places de pàrquing que s’han guanyat a la via que creua el poble a banda i a banda i que d’alguna manera obliguen els vehicles a alentir la marxa. L’exbatlle de Celrà sosté que el municipi veí, Bordils, es va inspirar en aquesta solució.
A més, d’acord amb el Servei Català de Trànsit, el consistori celranenc va instal·lar un nou semàfor dins el poble perquè hi hagi menys tendència a córrer. El trajecte passant “per fora”, de 3 km, permet estalviar mig minut respecte de si es passa “per dins”, segons una comprovació feta divendres al matí en cotxe. A Celrà, hi ha confiança que el projecte es concreti algun dia i no sigui un miratge.
Estudi de mobilitat
D’altra banda, l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament prepara un estudi de la mobilitat laboral al polígon. En col·laboració amb el departament de Geografia de la Universitat de Girona (UdG), els tècnics municipals analitzen com arriben al poble els més de 4.000 empleats del polígon. La informació s’obté a través d’enquestes a 505 persones que hi han participat.
Fonts municipals afirmen que els empleats consultats confien més en el tren que en l’autobús a l’hora d’arribar al seu lloc de treball al polígon i que només el 6% es desplaça amb vehicles elèctrics. El consistori donarà a conèixer els detalls de l’estudi el mes que ve.