Lluís Castells: del mestre al mite riudaurenc

Lluís Castells era el Mestre, amb majúscules, de Riudaura, una persona rellevant en l’àmbit educatiu, però també en l’àmbit social d’aquest petit poble de la comarca de la Garrotxa. Fa 25 anys, un accident d’avioneta li va llevar la vida, a ell, a la seva dona a una veïna del seu barri i al pilot, tots d’Olot, en el marc d’un vol turístic, cosa que va convertir-lo en un mite. En el marc de l’Any Castells, l’Ajuntament li ha dedicat una exposició fotogràfica, al local de l’antiga escola on ell va exercir, que, a la pràctica, ha estat un repàs de la seva trajectòria vital.

La filla de Castells, l’Ariadna, va recordar, al pregó que inaugurava la festa del Roser de Riudaura, que l’objectiu de l’Any Castells és, d’una banda, recordar la figura del mestre, fer-li un homenatge, reviure els bons moments i, de l’altra, donar a conèixer la persona que dona nom a l’escola a tots aquells riudaurencs que no el van conèixer, ja perquè fossin petits o nouvinguts al poble. I, de fet, l’exposició és un bon compendi de la importància que va tenir el mestre, no només en l’àmbit educatiu, sinó també en el de l’activisme cultural i social. Ell va ser l’iniciador i l’ànima del pessebre vivent, que va arribar a convertir-se en un dels més populars de les comarques gironines, i que va aconseguir-hi la implicació directa o indirecta de tots els veïns.

Ella mateixa va resumir a la perfecció el contingut de l’exposició. “No tenir rodets infinits com avui feia que la gent hagués de triar bé el moment de tirar la foto. Fer una foto era un moment molt especial i, segons les fotos, està molt clar quins eren els moments especials del meu pare: a quin poble passaven i quan passaven. Revises un any i hi trobes un dia a la platja i un dinar familiar i, després, la festa de l’escola, el pessebre, la festa del Roser, la Festa Major, el Carnestoltes, un dinar popular, les sortides a cavall...”, va indicar. I hi va afegir: “He vist diapositives del 1981, quan no havia ni nascut; he vist majorets ballant per tot el poble amb coneguts com Maria Plantalech; he vist desfilades de models sobre les taules de l’escola; manifestacions de Carnestoltes pels carrers de Riudaura; pessebres, carboneres, pescadors, pastors de mig metre, monitors d’escola sorprenentment familiars.” Per, finalment, resumir: “Ja veies que, el 1981, el pare enredava mig poble i només feia un any que estava a l’escola.”