Una guia que rescata vides

Una sala plena de gom a gom era el símptoma més evident que la temàtica que es tractaria i el material que estava a punt de veure la llum havien generat una gran expectació. Moltíssimes dones entre el públic i també entre el grup impulsor del nou treball, fet que demostra, un cop més, que en la societat actual tot el que té relació amb les cures té un clar accent femení. Són representants de sectors que tracten amb infants i adolescents, des de diferents angles, i que a partir d’ara disposen d’una nova eina que els ajudarà a resoldre dubtes en cas d’haver de fer front a una situació de maltractament –o simplement tenir-ne la sospita– d’un dels col·lectius més vulnerables.

Des d’aquests moments ja tenen a les seves mans la Guia Pràctica per a l’Abordatge en Xarxa de Situacions de Desprotecció i Maltractament en la Infància i l’Adolescència de Badalona, un producte impulsat per la Taula d’Infància i Adolescència d’aquesta ciutat. El material, que qualsevol persona pot consultar al blog de la Taula, neix amb l’objectiu de “millorar l’abordatge en xarxa de les situacions de desprotecció i maltractament infantil a la ciutat”. Si bé és cert que té ADN badaloní, la intenció és que el producte voli “alt i lluny”, en paraules de la secretària tècnica de la Taula, Sílvia Navarro. D’aquesta manera, podrà esdevenir una eina útil a qualsevol persona que estigui en contacte amb infants i adolescents: treballadors socials, mestres, psicòlegs, personal sanitari...

La sessió de treball convocada a l’Espai Betúlia per presentar la guia va permetre culminar un treball persistent i vigorós de dos anys i mig. No era estrany, doncs, que sobre l’ambient planessin aires de celebració. La feina, però, no està ni de bon tros culminada. “La guia, perquè sigui sempre d’utilitat, haurà d’estar en contínua revisió i modificació”, subratllava Navarro, motor del procés. La jornada de treball també va permetre verbalitzar com el terreny de la desprotecció i el maltractament a infants i adolescents és sovint poc consistent i com la precarietat i la falta de recursos hi pesen massa. S’estima que només entre un 10% i un 15% dels casos es notifiquen durant la infància i l’adolescència. La cara i la creu d’uns professionals que treballen en un món on no sempre dos més dos sumen quatre i on el maltractament és encara avui una realitat oculta. La part més agradable, la de constatar que el treball en xarxa dona fruits i que la voluntat i el compromís dels professionals d’ajudar els menors víctimes de maltractaments continuen intactes. I, és clar, l’estrena d’una guia que esdevé brúixola.

La part més amarga, les dificultats que afronta un col·lectiu per tirar endavant una funció que no sempre es troba entre les prioritats de les institucions malgrat que arriba a rescatar persones i a salvar vides. Prova d’això, com es va revelar al final de l’acte, són les dificultats per continuar tirant endavant la Taula d’Infància i Adolescència, un òrgan impulsat des de l’Ajuntament de Badalona que ara “tanca un cicle” per falta d’un suport polític que s’arrossega gairebé des de la creació del grup, l’any 2016. El futur de la Taula es debatrà en una jornada al setembre, però la situació no convida a l’optimisme.

Al marge de la forma que prengui aquest òrgan municipal de treball, el que és evident és que ja ha deixat empremta, com demostren exemples com la nova guia. Consultant-la, és fàcil deduir que l’atenció a la infància i l’adolescència és un camí ple de revolts. Només cal llegir l’apartat de dubtes i dificultats expressats pels professionals en una enquesta per entendre-ho. Algunes aportacions literals: “falta de suport a les escoles per als infants amb dificultats educatives”; “crear grups d’ajuda mútua seria molt bo”; “quins són exactament els protocols a seguir”; “necessitat de més recurs d’intervenció real i intensiu amb progenitors i fills conjuntament”; “és difícil detectar algunes conductes en els 10 minuts de visita que tenim per nen a les consultes”; “tenim molta dificultat a l’hora de donar suport a aquells alumnes que són vulnerables fora de l’escola”; “en la meva experiència, he viscut que un alumne ha passat de tenir una vetlladora 25 hores a la setmana en una altra zona de Catalunya a només poder disposar de tres hores a la setmana en canviar de domicili, per a mi això també és desprotecció”; “lentitud en el sistema”; “com podem detectar si és falta d’habilitats parentals o és maltractament”; “com podem intervenir quan una família ens diu que pega al seu fill i això és el que entén per educació a casa seva/ al seu país”, i un llarg etcètera.

La guia, de mirada interdisciplinària, recull des del marc normatiu fins als circuits que es poden seguir, els protocols d’actuació i, entre d’altres, les claus d’un bon treball en xarxa. I mira de respondre a preguntes que són la base de l’àmbit d’actuació, però que poden generar dubtes o respostes diferents. Sis de les professionals que han participat en el procés d’elaboració, i que van donar forma a una taula rodona, van coincidir a puntuar el treball fet amb un 8 o un 9 sobre 10. Són Abilia Andreu (Serveis Socials de Badalona), Maria Rosa Esteban (Col·legi Maristes Champagnat), Noemí Paniello (hospital de dia d’adolescents de la Fundació Vidal i Barraquer), Eva Ledesma (Casal dels Infants de Badalona), Zoila Hares (Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència de l’Ajuntament) i Elisenda Mas (CAP Doctor Robert). D’elles poden ser algunes de les conclusions de la guia: “l’element clau [...] és la responsabilitat que tenim sempre d’informar i denunciar per protegir infants i adolescents”; “sempre hem d’actuar posant l’infant i l’adolescent al centre, pensant el que és millor per a ell o ella”; “cada cas és únic i no existeixen receptes o patrons generals”; “compartir itineraris i criteris de resposta en el marc de la xarxa fa sempre més àgil, eficaç i transparent la intervenció, i ajuda a gestionar millor la complexitat i l’alta sensibilitat d’aquest tipus de casuística”.