En Cruyff no tenia raó

El futbol no és futbol contràriament al que deia Johan Cruyff, o més ben dit, no és només futbol, sobretot si es tracta de futbol formatiu. En el cas del Club de Futbol la Vall d’en Bas, abans que la competició hi ha els valors, molts dels valors que malauradament haurien de venir de sèrie quan es practica o s’és espectador d’aquest esport. Els insults als àrbitres es poden sentir a la majoria de camps i de categories del futbol català i, si qui arbitra és una dona, el tracte en el millor dels casos és la condescendència. També són un espai abonat als microracismes i, tot i que no és habitual, a vegades es produeixen agressions lamentables. No es pot generalitzar, però sí que es tracta de situacions que, en major o en menor grau, es donen massa sovint i sobre les quals caldria tolerància zero.

A la Vall, però, des del minut zero, el dia de la seva fundació el 2 de juny d’ara fa 10 anys –quan es va escindir del Sant Esteve d’en Bas–, en Jordi Busquets i en Marc Estrada, les dues ànimes del club i els dos presidents, van tenir clar que els valors anaven abans que la competició, que el futbol era el camp perfecte per conrear-los. Integració, igualtat de gènere, respecte a la diferència, bons hàbits, salut, superació... són valors que, des d’aleshores, han marcat la línia d’un club, el qual, tal com remarca Busquets, es guia pel lema La Vall som tots. “Per un prebenjamí, un jugador del primer equip és un company més.” Amb aquest lema, també volen ser un entitat que generi sentit de pertinença a un municipi creat l’any 1968 de la unió de quatre pobles, que encara mantenen una forta idiosincràsia. “Tenim 17 nois de Sant Privat i venen a veure els altres equips de la Vall. Som un club de tota la vall, de tots els pobles de la vall, però no volem ocupar l’espai dels altres equips del municipi”, rebla.

La igualtat de gènere és un dels valors estel·lars del club. De fet, són l’únic club amb equips femenins i masculins que ha nascut del futbol femení. “No sentiràs mai al nostre camp que es diu a una àrbitra que vagi a rentar plats”, diu, tot afegint-hi que fan un tercer temps després dels partits amb refrigeri per als equips rivals i que ho fan només amb els equips femenins. “És una manera de donar suport a les nenes i noies, perquè continua sent un esport difícil per a elles”, indica.

També, es té molta cura del tracte cap als àrbitres i, a part de fomentar el respecte i fer que se sentin còmodes –tenen cafetera i nevera al vestidor–, el club castiga els jugadors a pagar les multes que imposa la federació per faltar-los al respecte i els afegeix el mateix nombre de partits amb els quals han estat sancionats i, si escau, els expulsa.

Per altra banda, Jordi Busquets recorda que la Vall va ser el primer a tenir un equip de menors no acompanyats. El futbol, un cop més, va servir per integrar aquests joves, per contribuir a gestionar les seves emocions i, a la vegada, aquest equip va ajudar a reforçar els valors del club. “Personalment, va ser una experiència molt enriquidora, vaig créixer com a persona”, diu. La integració és, doncs, un altre dels eixos formatius del club. Quan toca, s’ajuda els joves a fer un pas endavant en una societat complicada i racista.

Busquets deixa clar, no obstant, que al club i als 238 jugadors i jugadores que té els agrada competir i entrenen per millorar des del punt de vista esportiu i que el club se sent orgullós de jugadors que han estat fitxats per clubs grans com el València i l’Espanyol. “Ara, volem fer un salt de qualitat sense ocupar espais d’altres equips”, diu. Un salt, doncs, que estarà ben apuntalat pels valors amb els quals milita la Vall des de fa 10 anys.