tradicions
600 anys de gegants al Museu Etnològic
‘Barcelona ciutat gegant. 600 anys de festa i tradició’ es podrà veure des d’aquest dijous, que és Corpus, fins al 18 de maig de l’any que ve
El Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona ha presentat l’exposició temporal ‘Barcelona ciutat gegant. 600 anys de festa i tradició’ que es podrà veure des d’aquest dijous, que és Corpus, fins al 18 de maig de 2025.
En el marc de la commemoració dels 600 anys de gegants a Barcelona i de totes les activitats relacionades, els comissaris Amadeu Carbó i Nico Alonso han ideat una mostra que “aprofundeix en la història i la tradició gegantera de Barcelona i amb algunes figures internacionals”. Amb materials i peces nacionals i internacionals, el recorregut aprofundeix en el món dels gegants i les persones que en tenen cura, descobreix polèmiques sortides al voltant de les figures i destapa algunes curiositats.
L’efemèride dels 600 anys està vinculada a la primera referència escrita d’un gegant a la ciutat i al món, al ‘Llibre de les Solemnitats de Barcelona’, avui guardat a l’Arxiu Històric de la Ciutat. En ell s’hi recull una relació dels elements municipals que van concórrer a la processó del Corpus de 1424, entre els quals Lo rey David ab lo Giguant (precisament la relació dels gegants amb el Corpus és el motiu d’una exposició que hi ha en aquests moments al Museu Diocesà).
Segons els estudiosos, la referència Lo rey David ab lo Giguant’, es tracta de la primera referència gegantera del món, i la primera referència d’un gegant municipal, el de la Ciutat de Barcelona. Aquesta realitat festiva ha evolucionat al llarg dels segles, dotant-se de nous significats fins al punt que els gegants han esdevingut una de les icones indiscutibles de la identitat de la festa barcelonina.
L’exposició proposa un recorregut per tretze àmbits temàtics per donar a conèixer el món geganter a la ciutadania. A banda de les primeres referències documentals, com el Corpus de 1424 que apareix com a primera data documentada dels gegants a Barcelona i a Europa, es repassen les paraules pròpies d’aquest àmbit de la cultura popular.
Sobre l’ofici de dur gegants, es pot veure com antigament era una feina que s’encarregava a un grup d’homes que cobraven però que, a partir de la recuperació festiva del país de principis dels anys vuitanta del segle XX, es va vertebrar en colles i federacions.
La mostra repassa la història dels gegants de Barcelona al llarg de sis segles i mostra com han representat nombrosos personatges. De fet, segons han explicat, l’aparença dels gegants a Barcelona ha anat canviant, en molts casos, per qüestions polítiques.
De fet, un dels aspectes que s’analitzen és com la presència dels gegants en la vida festiva i social de la comunitat sempre ha despertat opinions que posen l’accent en les inquietuds i els debats que la societat es planteja a cada moment. En aquest sentit, els gegants, en un moment o altre, han estat el centre de debats sobre laïcitat, republicanisme, identitat simbòlica, colonialisme, despesa pública o racialització.
A l’exposició s’hi poden veure la diversitat de tipologies de gegants que hi ha segons la seva construcció i alçada: gegant, gegantó, gegantet, gegant de motxilla, gegant de pal, gegant manotes, gegant de roba o gegant adaptat.
Al Museu Etnològic es pot descobrir també com és el procés de construcció de les figures festives, com és la música de gralla tant característica o els balls. L’exposició es completa amb gegants originals d’Àustria, Matadepera i de Barcelona.
La ciutat de Barcelona compta amb prop de 300 gegants, mentre que a Catalunya es calcula que n’ hi ha uns 5.000.
