El Tribunal Suprem ha estimat el recurs de cassació presentat per l’Ajuntament de Barcelona contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de 30 de juny de 2022, que va anul·lar la taxa de recollida d’escombraries aprovada pel consistori el febrer del 2020. El tribut es cobrava al rebut de l’aigua. Aigües de Barcelona (Agbar) va recórrer la resolució del govern local i ara l’alt tribunal ha valorat que existeix una “correlació positiva” entre consum d’aigua i generació de residus i ha considerat “raonable” usar aquest criteri per definir una part de la taxa. Amb tot, ha avisat que la tarifa recull diverses combinacions possibles “entre cabals nominals i consum”.

Per al Tribunal Suprem, atenent la normativa aplicable en el moment de l’aprovació de la taxa de recollida de residus, el principi de qui contamina paga “no exigeix la determinació prèvia i individualitzada del volum de residus generats per cada individu subjecte a la taxa pel servei de recollida, eliminació o tractament de residus sòlids urbans als efectes del càlcul de la quota tributària”.

En aquest sentit, ha subratllat que és suficient que l’informe tècnic econòmic de la taxa de recollida de residus es fonamenti “en informes que vinculin el valor del servei esmentat amb el volum d’aigua consumida i el cabal nominal de cada habitatge”.

Segons la sentència, “el consum d’aigua presenta una correlació positiva amb la generació de residus”. El text ha apuntat que aquesta correlació es basa en el fet que el consum d’aigua depèn, entre altres factors, del nombre de persones que habiten en un domicili i el seu nivell de renda. “Tots dos són indicis explicatius racionals i suficients de la generació de residus, tal com demana el principi de qui contamina paga”, ha remarcat la sentència.

Per tot plegat, ha considerat “raonable” que s’atengui el consum d’aigua com a criteri vàlid en la identificació de la producció dels residus, tenint present també que la tarifa es quantifica no només tenint en compte el consum d’aigua, sinó també segons el cabal instal·lat a cada habitatge.

Els magistrats han indicat que “no es tracta d’un càlcul exacte i que hi ha diferents circumstàncies que poden explicar certes variacions de consum”, però han avisat “que en aquests moments no es pretén un càlcul exacte de la generació de residus per cadascuna de les habitatges”. Han recordat que els costos concrets no han de ser els termes de comparació utilitzables per determinar-los quant a quantia, sinó “els reals o previsibles que globalment pugui representar per a cada corporació la prestació d’aquests serveis o la realització d’aquests serveis activitats”.

Per tant, han conclòs que “la tarifa recull les diverses combinacions possibles entre cabals nominals i consum”, ja que aborda des d’habitatges petits amb un mínim consum fins a d’altres més grans amb amplis nivells de consum.