Cassà rescata de l’oblit l’atleta i actriu Aminda Valls amb el nom d’un pavelló

Deu fer uns quatre anys, l’historiador manresà Jordi Pons Pujol, després d’una conferència a l’Arxiu de Cassà, va explicar a l’arxivera Dolors Grau el cas d’una cassanenca amb una biografia excepcional i, com moltes vides d’exiliades, al marge de la història oficial. Pons Pujol ha elaborat l’argumentari perquè ahir el ple de Cassà de la Selva aprovés posar el nom d’un pavelló esportiu a Aminda Valls Sabaté (Cassà, 1905 - El Voló, 1960), atleta destacada del Femení, membre del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular, militant durant la guerra, i actriu a l’exili, que es va fer amb la intel·lectualitat amb noms com Albert Camus, María Casares o Mercè Rodoreda.

“Minda” Valls, tal com l’anomenaven, escurçant el nom “Aminda”, d’arrels esperantistes –a Cassà hi havia l’entitat esperantista Flugiloj (Ales)–, havia passat la seva adolescència a Algèria. El militant comunista Ramón Fernández Jurado (1914- 1984), esperantista entusiasta i poeta, la va conèixer durant els Fets de Maig del 1937, quan amb Mercè Saltó van donar menjar i beure als homes de la barricada del POUM que s’havia muntat al carrer Còrsega, a prop de l’edifici del Comissariat de Propaganda on Aminda Valls treballava de secretària de Jaume Miravitlles. En les seves memòries, Fernández Jurado la descriu com una noia catalana educada a Alger, molt instruïda, amb un bon català i francès i “una secretària de primera”. A Alger va estudiar secretariat i era veïna d’Albert Camus, el qual, ja a l’exili, a França, la va recomanar a Jean Paul Sartre per a l’obra El Diable i Déu el 1951. Amb la República, el 1931, va tornar a Barcelona, on ben aviat es va involucrar en la vida social, vinculant-se al Femení, on va ser professora de gimnàstica rítmica.També va practicar bàsquet, atletisme, natació, gimnàstica i hoquei. Durant la guerra, Aminda Valls i Quima Andreu incrementaven la moral dels combatents, desplaçant-se al front per fer-hi mostres atlètiques.En una carta que Mercè Rodoreda adreça a Carles Riba, datada a Llemotges el 27 de novembre del 1941, assenyala que te un “grup d’amistats, reduït i pintoresc”: “De casa nostra, hi ha Aminda Valls, no sé si la recordareu, una noia rossa que havia estat secretària de Miravitlles. No és que siguem molt amigues, perquè em costa bastant de donar la meva amistat, però, ho som una mica.” Aminda Valls, a l’exili, serà la secretària del Casal de Catalunya a París però també destacarà com actriu. El mestre badaloní David Auba Pons, en un article a La Humanitat el 1978, la recorda magistral interpretant a Marta de Terra baixa. No només va fer teatre i recitals poètics amb la ballarina i locutora barcelonina exiliada, Adelita del Campo sinó que amb el nom artístic d’Aminda Montserrat apareix a Les diaboliques (1957) fent de Madame Plantiveau, i a El salario del miedo (1953) amb Ives Montand.Fernández Jurado, en un article a l’Avui el 1979, recorda la mort del company d’Aminda Valls, Josep Segarra. Els dos estan enterrats a El Voló “mirant de cara al Canigó” i són recordats pel Casal de Catalunya de París amb una placa. Aminda Valls va morir a El Voló el 21 d’agost del 1960. En un article del 14 d’octubre del 1979, també a l’Avui, Josep Maria Tarragó recorda com Aminda Valls i el seu company Segarra el van acompanyar, l’octubre del 1940, a l’hospital psiquiàtric de Llemotges on hi havia en Lluïset, el fill malalt de Lluís Companys.