El ple municipal ratifica el pla de Ponent
Col·lectius ecologistes, amb el suport d’ERC i els comuns, intenten sense èxit que es revisi el pla d’urbanització
El ple
El ple municipal de Gavà va ratificar ahir a la tarda el pla urbanístic de Ponent en desestimar la petició de col·lectius contraris a l’execució del projecte que vol construir prop de 5.000 pisos entre el municipi i Castelldefels. Entitats com No al pla de Ponent-Salvem el Calamot, Ecologistes en Acció i la Unió Muntanyenca Eramprunyà fa anys que es manifesten contra el que consideren un projecte altament especulatiu que atempta contra un important corredor biològic entre el Garraf i el delta del Llobregat. Ahir van intentar la revisió d’ofici del projecte d’urbanització del sector –el pla parcial ha no es pot impugnar, però sí el d’urbanització, que ha estat denunciat al jutjat–, però la proposta només va ser secundada pels Comuns i ERC. El PP i Vox, els altres partits a l’oposició, s’hi van abstenir.
L’equip de govern, format pel PSC i Junts, va defensar que la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat va dictaminar que no procedeix la nul·litat del pla d’urbanització, i en tant que vinculant així ho assumeix. “Des d’en Comú Podem no ens mostrem conformes amb la resolució desfavorable de la revisió d’ofici del projecte d’urbanització del sector de Ponent”, va explicar la regidora Estela Ortega, que va argumentar que “un pla que es va començar a plantejar fa més de 30 anys i que es va aprovar fa gairebé 20, no és un pla urbanístic realista i d’aplicació en el context climàtic actual”. En la mateixa línia es va manifestar el portaveu republicà, Miquel Roselló, que va defensar que “els principals motius pels quals el projecte d’urbanització s’ha de declarar nul de ple dret són un seguit de vulneracions de normes vigents en el moment de l’aprovació del projecte d’urbanització del pla de Ponent el 2008”- Concretament, Roselló va assegurar que “el projecte vulnera el deure de preservar els terrenys amb valors naturals forestals, de connectivitat natural i paisatgística”, i també la llei forestal del 1988, “que explícitament prohibeix urbanitzar boscos i espais forestals i el deure de classificar-los com a sol no urbanitzable”. Va citar, entre altres, “l’augment desmesurat de població” que suposaria l’arribada de 15.000 persones a un municipi de 47.500 habitants.