canvi climàtic
Catalunya s’escalfa 1,9ºC des del 1950
La sequera 2021-2023 és l’episodi més greu des del 1916 com a mínim
Catalunya s’ha escalfat 1,9ºC respecte de la mitjana des de 1950. Això no vol dir que el país hagi superat el límit d’1,5ºC d’escalfament que fixa l’Acord de París en relació a la mitjana preindustrial (1850-1900) perquè el criteri establert internacionalment és que l’excés tèrmic sigui persistent, confirmat en un període de vint anys com a mínim. I els darrers vint anys, la temperatura mitjana s’ha incrementat al país 1,3ºC respecte del període preindustrial. Però el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) deixa clar en el butlletí anual 2023 publicat avui que “l’augment de la temperatura a Catalunya, lluny d’estabilitzar-se, es va incrementant any rere any.”
Des de 1950 el país comptabilitza 36 nits tropicals més mentre que els dies de glaçada han disminuït en 30 de mitjana. També ha augmentat la insolació de l’ordre de 35 hores per decenni de manera que avui hi ha 254 hores més de sol i cel serè que a mitjan segle XX. Des del 1950 els deu anys més càlids que ha viscut el país han estat en el període 2006-2022 i els més secs en 70 anys han estat els anys 2006, 2007, 2015, 2017, 2022 i 2023.
El descens de la precipitació “no és tant evident” però el SMC recorda que en els darrers vint anys s’acumulen anys secs i, a més, ho han estat els darrers tres. Sí que es registra una tendència a la disminució de -2,3% per decenni, que té “significació estadística” i que representa una pèrdua del 17% de les pluges que el país rebia a mitjan segle XX. La sequera actual (2021-2023) és un “episodi excepcional i el més greu dels darrers més de cent anys (des de 1916, com a mínim)”.
