La UdG lidera un projecte per fer més eficients les depuradores al Mediterrani

El grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona (UdG) lidera SPORE-MED, un projecte coordinat per l’investigador Jesús Colprim que busca fer més eficients i sostenibles les depuradores urbanes d’aigües residuals en els països mediterranis. El projecte, d’una durada de tres anys, té un consorci de set universitats i dues grans empreses d’Espanya, Itàlia, Grècia, Xipre, el Marroc i Tunísia. SPORE-MED també compta amb la col·laboració d’investigadors del grup d’ecologia molecular microbiana (gEMM) de la UdG.

Les depuradores urbanes són infraestructures hídriques necessàries per a tractar l’aigua que utilitzem i retornar-la al medi en bones condicions. En els darrers anys les depuradores també estan esdevenint una font de recursos- com aigua regenerada o nutrients- i un element clau de vigilància epidemiològica. Tot i això, continuen essent unes grans consumidores d’energia i encara no són capaces d’eliminar alguns contaminants. Amb un pressupost de 3,67 milions d’euros- dels quals 3,35 són finançats per la fundació PRIMA-, el projecte SPORE-MED té com a objectiu millorar les depuradores actuals perquè responguin a aquests i altres reptes del nexe aigua-energia-alimentació-salut a la regió mediterrània, una zona més vulnerable que la mitjana del planeta al canvi climàtic i a l’escassetat d’aigua.

Durant els tres anys de durada del projecte està previst que es construeixin i s’instal·lin quatre plantes pilot en depuradores dels països participants per avaluar processos de tractament i sistemes de monitoratge innovadors que encara no estan disponibles al mercat.

L’empresa GS INIMA Environment validarà un procés de depuració de fangs activitats d’alt rendiment amb baix consum energètic; la Universitat de Girona i la Universitat de Sfax (Tunísia), la recuperació de nutrients en forma d’estruvita per a fabricar fertilitzants; la Universitat de Salerno (Itàlia) i la Universitat Tècnica de Creta (Grècia), l’eliminació de microplàstics i d’altres microcontaminants per mitjà de membranes; l’empresa ADASA, sistemes de monitoratge microbiològic i de nutrients; i la Universitat de Sfax, un sensor per a incrementar la ràtio de detecció del virus SARS-CoV-2.

Més enllà de la millora i la sostenibilitat dels sistemes de sanejament, el projecte també contribuirà a l’obtenció de nous productes i serveis en els sectors agrícola i sanitari. La Universitat Politècnica Mohammed VI (Marroc) avaluarà el valor agronòmic dels fertilitzants obtinguts i la irrigació amb aigua depurada, i la UdG determinarà l’efecte d’aquestes pràctiques agrícoles en la microbiologia del sòl. En l’àmbit de la salut, la Universitat de Xipre posarà en marxa un nou sistema de seguiment del virus SARS-CoV-2 i de la resistència microbiana als antibiòtics a la regió de Nicòsia.

A més a més, la Universitat Autònoma de Barcelona avaluarà els impactes ambientals i econòmics d’aquestes tecnologies, productes i serveis tenint en compte tot el seu cicle de vida; la Universitat de Girona estudiarà la seva acceptació social; i la Universitat de Xipre durà a terme una anàlisi de riscos de la reutilització d’aigua tractada per reg agrícola. Tot plegat, amb l’objectiu de transferir els resultats del projecte a la societat, sigui a través de l’explotació duta a terme per les dues empreses participants, la llicència de les tecnologies validades a entitats externes, o la creació d’empreses spinoff per part de les universitats.