Més mesquites gironines
La comunitat islàmica de Sant Feliu de Guíxols ha iniciat les obres per fer un centre de culte propi a Vilartagues
S’afegeix a la llista d’oratoris de nova planta, des de la pionera, a Torroella, fins a les de Salt i Palafrugell
A Calonge, la comunitat Al-Hikmat va rehabilitar l’escorxador cedit pel municipi durant 50 anys el 2013
-
La mesquita de Palafrugell, la primera de Catalunya de nova construcció on es van aixecar tant la cúpula com un minaret d’alçada retallada, i encara en un polígon industrial MANEL LLADÓ. -
Imatge virtual de la mesquita projectada al barri de Vilartagues de Sant Feliu de Guíxols, on ja han començat els moviments de terres JORDI MARCÉ ARQUITECTES.
La comunitat islàmica de Torroella de Montgrí va estrenar, l’any 2013, la primera mesquita de nova planta que es construïa a Catalunya, en una parcel·la de 1.900 m² al polígon municipal, tot i que a tocar de la trama urbana. Les negociacions amb l’equip de govern del mandat 2007-2011, encapçalat per ERC, li havien atorgat una llicència que el posterior executiu de CiU va anul·lar per detalls tècnics. Sobretot, va caldre llimar-hi l’estètica, però finalment va tirar endavant sense minaret i una reducció d’arcs i detalls daurats. Una dècada després, continua funcionant amb absoluta normalitat, amb capacitat per a 430 fidels.
En paral·lel, altres projectes s’han anat materialitzant, mai exempts de polèmica –de vegades veïnal i sovint política–, i amb l’emplaçament en polígons com a solució de capçalera. A Salt, dues associacions islàmiques van adquirir terrenys al polígon Torremirona aquell mateix 2011, comptant que el projecte així prosperaria sense traves, però tampoc es van deslliurar dels entrebancs: havien iniciat tràmits en temps del PSC a l’alcaldia, i el relleu de CiU –enmig de tenses protestes entre detractors i partidaris– va demanar no consumir sòl industrial. Amb terminis i finançament ajustats per afrontar les obres, se’n van sortir el 2015.
La tercera mesquita de nova construcció es va enllestir el 2017 a Palafrugell, on després d’haver estudiat emplaçaments més cèntrics però amb menys capacitat i més preu del sòl, la comunitat islàmica local va dur el projecte igualment al polígon industrial. Aquí, ERC va denunciar que un regidor de CiU negociava la venda d’un terreny de la seva propietat, agregat amb d’altres, dins del nucli urbà. I el govern de coalició del PSC i CiU va acabar cedint durant 50 anys part d’una parcel·la industrial per bastir un edifici pressupostat en un milió d’euros. Dels dos minarets projectats, només se’n va aixecar un, d’alçària retallada, però l’associació Al-Ummah va aconseguir dotar-la d’una cúpula daurada. Quant al finançament, argumentaven abans de la inauguració que havien acumulat un fons amb donatius des de feia dues dècades.
La darrera pedra, guixolenca
El projecte més recent de mesquita de nova construcció a les comarques gironines se situa a Sant Feliu de Guíxols, a la intersecció entre l’avinguda d’Europa i el carrer de Lleida. Alguns veïns, quan es van assabentar dels moviments, van començar a recollir firmes i a parlar amb el consistori. Van proposar que s’estudiés algun emplaçament alternatiu en zones industrials existents o pendents de desenvolupar, però l’associació islàmica local ha adquirit el solar urbà i ja hi va iniciar moviments de terres acabat el ramadà.
Ocuparà 1.380 m² construïts i tres plantes d’altura, amb espais d’oració respectivament per a homes i dones, d’altres per a activitats i les aules de la madrassa –escola–, a més d’un terrat i un pati posterior. Però arran del rebombori dels casos anteriors, el recel a l’hora de fer valoracions es palesa enmig de silencis només trencats pel martelleig del braç mecànic de la retroexcavadora, que fa setmanes que rebaixa el terreny per als fonaments i l’aparcament subterrani de l’edifici.
Des del govern local, argumenten que el solar i el projecte compleixen requisits per a un equipament que, de fet, ja funciona a escassos metres des de fa anys, en un local molt just de metres de Vilartagues. A més, els fidels recorren a l’espai en una nau municipal cèntrica complementàriament per a celebracions més massives, però també a precari. L’Ajuntament els ha concedit una llicència d’obres a 24 mesos de termini, dos anys prorrogables fins a tres. I confirmen que han abonat les taxes i han iniciat els treballs, a més d’encetar una campanya per intensificar la recollida de donatius. Des de la comunitat no hi afegeixen cap més pista. Ni tampoc des de l’estudi arquitectònic, que no amaga, però, els detalls bàsics d’una mesquita urbana que tindria un aspecte sobri i discret.
L’estudi Jordi Marcé ja havia dissenyat el projecte de rehabilitació de l’antic escorxador de Calonge, cedit pel consistori durant 50 anys a l’associació Al-Hikmat per a ús de mesquita, a canvi d’una inversió xifrada en uns 800.000 euros el 2013. Era un bé cultural municipal que amenaçava ruïna i l’oposició, aleshores, va trobar excessiva la durada de la cessió. Però es va resoldre el problema de falta d’espai de l’anterior centre de culte, i en aquest municipi, sense necessitat d’aixecar cap edifici nou.