Des que va començar la campanya, el 7 de juny, la Plataforma Pobles Vius ha aconseguit prop de 800 al·legacions a la llicència ambiental de la gran planta de biogàs projectada a la Sentiu de Sió, a la Noguera. Han al·legat tant agricultors com ramaders i veïns de la zona on es volen ubicar les instal·lacions de la Sentiu Bioenergy S.L. També ho han fet els ajuntaments de Bellcaire d’Urgell, Vallfogona de Balaguer, Linyola o Tornabous, entitats com l’Assemblea Pagesa de Catalunya, IPCENA, el Grup per a la Defensa del Medi ambient de la Segarra o grups polítics com la CUP de Balaguer, entre altres. La majoria d’al·legacions s’han recollit en municipis de les comarques amb possible afectació per la instal·lació.

La Plataforma Pobles Vius considera “precipitat i contraproduent que s’hagi tret a exposició pública la llicència d’activitat d’un projecte que es troba encallat en una fase inicial de la tramitació urbanística, ja que provoca un desgast innecessari en els organismes i en la societat afectada”. En aquest sentit, apunten que la comissió territorial d’Urbanisme ha posposat la seva aprovació inicial pels “dubtes que genera el projecte respecte a la poca justificació de l’origen i destí de les matèries, de la proporció de residus de fora del territori que tractaria i pel fet que aquesta tecnologia s’està desenvolupant massivament i sense planificació territorial”. La mateixa comissió ja va fer retrocedir la tramitació urbanística el novembre passat.

Les al·legacions de Pobles Vius consten de 44 punts “d’incompliments de normativa, d’impactes no contemplats i d’errors del projecte que motiven la denegació de la llicència ambiental”. La Plataforma denuncia que el desplegament de la nova generació de centrals de biogàs s’està fent en forma de “bombolla energètica i sense que tingui una relació amb les necessitats reals de Ponent”. Per aquest motiu temen que pugui derivar en “l’especialització de Ponent com a gran gestora de residus orgànics de Catalunya”. Per això la plataforma denuncia que la central projectada és “desproporcionada respecte a les necessitats de gestió de dejeccions i residus locals”, per la qual cosa preveuen el desplaçament d’arreu del territori “d’un gran volum de residus, fet que qüestiona la sostenibilitat del projecte en clau d’emissions de CO2”. A banda d’això, alerta que tindrà impactes negatius en l’agricultura ecològica o els preus de la terra, així com greus impactes paisatgístics, com en la flora i fauna d’una zona que és contigua Xarxa Natura 2000, entre altres.