El Consell de la Unió Europea ha donat la llum verda definitiva aquest dilluns a la Llei de Restauració de la Natura, la norma que pretén recuperar el 20% dels ecosistemes terrestres i marítims danyats de cara al 2030.

Després que una minoria de bloqueig formada per vuit països impedís la ratificació, l’abstenció final de Bèlgica i el vot a favor d’Àustria han decantat la balança perquè la llei superi tots els tràmits abans d’entrar en vigor. Tot plegat es produeix quatre mesos després que el Parlament Europeu donés el seu vistiplau al text, que també va tirar endavant amb les seves dificultats en comptar amb el vot en contra del Partit Popular Europeu i les formacions d’extrema dreta.

La llum verda dels ministres de la Unió –reunits a Luxemburg– arriba després de mesos de retard, protestes del sector agrícola i just després que se celebressin les eleccions europees on es va confirmar l’auge de l’extrema dreta. Precisament la Llei de Restauració de la Natura es va convertir en un dels grans cavalls de batalla de les formacions més conservadores, que juntament amb el suport del PPE van estar a punt de fer-la caure al Parlament Europeu.

De fet, la Comissió Europea ja va lamentar el març passat el bloqueig a la norma per part de diversos països –en el grup s’hi trobaven Finlàndia, Suècia, els Països Baixos, Àustria, Polònia, Bèlgica, Itàlia i Hongria– i va alertar de les greus conseqüències que podria tenir la seva no aprovació. “És una norma clau per assolir els objectius climàtics”, va expressar en el seu moment el comissari de Medi Ambient, Virginijus Sinkevicius.

Al seu torn, la vicepresidenta espanyola i ministre per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va apuntar llavors que el bloqueig de la llei era “un fracàs”, mentre que altres dirigents subratllaven la necessitat d’aprovar el text ja només per “una qüestió de confiança”.

Plans estatals per recuperar ecosistemes

A banda de l’objectiu del 20% per al 2030, la norma també estableix recuperar el 60% dels ecosistemes danyats el 2040 i el 90% el 2050. La llei obliga els estats membres a redactar plans per detallar com recuperar aquests ecosistemes en els terminis establerts, prioritzant primer les àrees en espais Natura 2000. Un cop que estiguin en bones condicions, els països hauran de garantir que la zona no es torni a deteriorar.

En zones agrícoles, caldrà dissenyar plans per assolir una “tendència positiva” en almenys dos d’aquests tres indicadors: l’índex de papallones, el percentatge de terres agrícoles amb una alta diversitat de característiques paisatgístiques i les reserves de carbó orgànic en el sòl mineral de terres de cultiu.

Per intentar alleugerir les preocupacions dels agricultors, la normativa preveu un ’fre d’emergència’ perquè es puguin suspendre temporalment les tasques en ecosistemes agrícoles en “circumstàncies excepcionals”. Aquest fre el podria activar el Parlament, en casos, per exemple, de preocupació per la falta d’espais per a la producció de menjar per al consum a la UE.