Pineda perd Pertegaz
Vuit anys després d’esbombar que el municipi seria la seu de la fundació del dissenyador, el projecte no s’ha mogut
La ubicació triada, la masia de can Teixidor del segle XVII, fa 25 anys que és propietat de l’Ajuntament i amenaça ruïna
Fa vuit anys s’anunciava a bombo i platerets que Pineda de Mar acolliria la seu de la Fundació Manuel Pertegaz, en homenatge a qui va ser un dels grans dissenyadors espanyols d’alta costura i que estava vinculat al municipi maresmenc perquè hi tenia casa. La notícia, convenientment escenificada des del consistori, es va vendre com un fet tancat, del qual només es podia esperar l’inici de les obres d’adequació de l’espai triat: una masia del segle XVII que ja llavors presentava importants deficiències en l’estructura. Coronant un turonet a tocar de la carretera N-II, la masia de can Teixidor, que havia funcionat com a restaurant, havia estat adquirida per l’Ajuntament ara fa vint-i-cinc anys a partir del desenvolupament urbanístic de la zona i des del primer moment mai no es va tenir clar quin havia de ser el seu futur.
Durant la presentació de la proposta, l’alcalde, Xavier Amor, explicava: “És un projecte de molta envergadura. Té molt recorregut i possibilitat, posa Pineda de Mar en el mapa de la moda, l’alta costura i el disseny. Tenim moltes ganes d’explicar els objectius de la fundació, disposarem d’un tresor de més de 300 vestits del dissenyador. Hi ha moltes administracions implicades i ens engresca molt perquè suposa un repte i molta satisfacció i benefici per al municipi.” L’actuació, que segons sembla es va començar a gestar en vida del dissenyador, preveia, entre d’altres, un espai de reflexió, estudi i desenvolupament de l’alta costura i el disseny de moda i tèxtil en general; un centre de documentació i arxiu amb l’obra del mestre; la concessió de premis i patrocinis i una exposició permanent amb alguns dels seus vestits icònics.
Un tastet del llegat
El ple de l’Ajuntament va aprovar, el desembre del 2017 i per unanimitat de totes les forces polítiques, un protocol per constituir i promoure la futura fundació i l’abril del 2019, com a garantia que el projecte continuava dempeus, a Pineda es va inaugurar l’exposició Pertegaz a Pineda amb 17 dels seus vestits més reconeguts que es van poder admirar a la sala d’exposicions Fundació Tharrats d’Art Gràfic, també ubicada en una masia, però aquesta a la cèntrica plaça Catalunya i malauradament poc reconeguda. Hi van ser convidats la família i els hereus de Manuel Pertegaz, que van recordar que el municipi, i en especial la Torre Sant Jaume que va adquirir el 1961, havien estat motiu d’inspiració per a les seves creacions. El camí continuava planer, però des de llavors les informacions sobre el desenvolupament de l’obra es van anar espaiant. I d’anar-se espaiant van acabar desapareixent del tot. Fins al ple del passat mes de maig quan en el torn de precs i preguntes el regidor de Junts per Pineda, Joan Mora, va reclamar una intervenció urgent a la masia de can Teixidor perquè el seu estat amenaçava ruïna. L’alcalde va admetre que cap dels projectes pensats per a l’edifici, entre els quals aquell que semblava dat i beneït el 2017, no havia arribat a bon port. “És un projecte que pot costar molts diners i cal prioritzar i per això caldria el suport d’altres administracions o rebre el suport de privats mentre s’estudien algunes possibilitats diferents”, va dir en declaracions a Ràdio Pineda i va afegir “conservar el patrimoni implica destinar-hi molts diners i malauradament, l’Ajuntament de Pineda no els té”. Amor va relligar el futur de can Teixidor a un conveni públic privat “perquè el que s’hi faci sigui sostenible”, però no va concretar res més.
Història d’un desencís
Qui va ser alcalde de Pineda i va actuar com a enllaç des del començament entre l’Ajuntament i els familiars i hereus de Pertegaz, Josep Lluís Fillat, es mostra dolgut amb un procés en què, assegura, es van esmerçar a parts iguals molt d’esforç i molta il·lusió i que finalment no ha arribat enlloc. “La gent de Pertegaz estava entusiasmada amb la iniciativa i al principi es van començar a treballar els plànols, es va fer algun contacte esporàdic amb alguna administració, però sense la creació formal d’una personalitat jurídica, d’un compromís en ferm, es va perdre l’oportunitat”, rememora i insisteix que “es va deixar morir el que hauria estat una gran ocasió de posar Pineda de Mar en el mapa”. Del mateix parer són els representants de la firma de moda Pertegaz. “Fa més d’un any i mig que no en tenim cap notícia. Tot ho van deixar parat i tampoc es van posar en contacte amb nosaltres”, precisen quan han estat consultats.
Paral·lelament a la renúncia a la Fundació Pertegaz, el mal estat de la masia de can Teixidor ha aixecat les crítiques de determinats sectors que reclamen una intervenció immediata per evitar que la casa caigui a trossos i sigui impossible de recuperar. L’últim episodi denunciat a les xarxes ha estat l’ensorrament del sostre. L’edifici té els dos vessants de la teulada fets malbé, fet que suposa que tota l’estructura queda afectada quan plou i pot acabar d’ensorrar-la.
Des de la Coordinadora Salvem el Torrent del Raig (Costora), una entitat nascuda per la defensa del patrimoni, s’ha entrat una instància a l’Ajuntament en què es reclama la intervenció d’urgència i s’adverteix del perill que suposa no actuar-hi. “Com a titular de l’immoble és l’Ajuntament el responsable de mantenir-lo en condicions, encara que siguin les mínimes necessàries“, lamenta Francesc Clarà, representant de la coordinadora. Clarà ha fet un pas més en la denúncia del mal estat de can Teixidor i n’ha deixat constància en una visita guiada amb la tècnica de patrimoni cultural Marta Lloret. Lloret, més coneguda com “la caçadora de masies” i que s’ha fet molt popular amb el seu projecte de recuperació i de les masies catalanes interpel·lava directament l’Ajuntament. “Una masia de titularitat municipal des de fa 25 anys i que espera a ser restaurada. Ara ja en té prou i s’ha començat a esfondrar. Res a dir @pinedademar?”. Ara, com a mínim, l’estat de can Teixidor el coneixen també els seus 50.000 seguidors.
Una mostra d’homenatge a Calella
Coincidència fortuïta o certa justícia poètica? Des del passat mes d’abril la sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell de Calella, municipi a tocar amb Pineda de Mar, és l’escenari de l’exposició fotogràfica Pertegaz, mostra principal del festival Festimatge i que recrea els aspectes més destacats de la trajectòria professional del dissenyador aragonès. S’hi exhibeixen fotografies publicades i àmpliament conegudes de vestits dissenyats per ell, així com imatges inèdites pertanyents a la seva col·lecció personal. L’artífex de l’exposició és Josep Lluís Fillat, ara president de Fotofilm Calella i que va aprofitar la bona relació que encara manté amb la firma de moda per accedir a les imatges. “És una bona manera d’entendre l’essència del mestre, de la seva obsessió per la perfecció i del culte que tenia per la dona”, explica. La mostra es pot visitar fins demà. Manuel Pertegaz (1918-2014) va voler ser enterrat a Sant Pere de Riu, una església de Tordera que tradicionalment ha estat vinculada a la parròquia de Pineda. El dissenyador va tenir una carrera meteòrica. Va aprendre l’ofici a Barcelona i als 25 anys va obrir la seva primera botiga de moda. La seva fama es va disparar quan va marxar als Estats Units acompanyat per primeres figures com Pierre Cardin, Emilio Tucci, Valentino o Pierre Balmain. De fet va ser el primer espanyol a exposar els seus vestits a la cinquena avinguda de Nova York. Va vestir reines, actrius i el bo i millor de l’alta societat i va firmar el vestit de núvia de la que seria la futura reina espanyola.