Estat espanyol
Les monges rebels de Belorado ratifiquen la decisió d’abandonar l’església
La seva incompareixença davant el tribunal eclesiàstic de Burgos les aboca a l’excomunicació
La comunitat religiosa no reconeix la jurisdicció de l’arquebisbat ni de cap autoritat canònica posterior al papa Pius XII
La comunitat de clarisses de Belorado (Burgos) i Urduña (Biscaia) ha culminat aquest divendres la seva decisió d’abandonar l’obediència al Vaticà. Les monges rebels no han comparegut davant el tribunal eclesiàstic de Burgos que les havia citat a declarar avui per un presumpte delicte de cisma. Una incompareixença que deixa les mans lliure a l’arquebisbat castellà a declarar la seva excomunicació d’acord amb el dret canònic. Però les religioses han deixat clar en un comunicat que no reconeixen la jurisdicció d’aquest tribunal ni cap altre autoritat eclesiàstica posterior a la mort del papa Pius XII (1939-1958).
En aquest sentit, subratllen la seva determinació “lliure i voluntària” de separar-se de la que anomenen “església conciliar sorgida del Latrocini Vaticà II”, en al·lusió al Concili presidit pels papes Joan XXIII i Pau VI entre 1962 i 1965. En un comunicat, les monges de Belorado asseguren que totes elles han subscrit la decisió de manera “madura, meditada i conscient”, i han reafirmat allò dit en el “Manifest Catòlic” que van publicar el passat 13 de maig, en el que declaraven la seva adhesió a l’anomenada Pia Unió Sancti Pauli Apostoli, un grup catòlic ultraconservador fundat per Pablo de Rojas, un antic seminarista excomunicat el 2009.
La comunitat monàstica ha anunciat el nomenament d’una comissió negociadora formada per advocats càntabres perquè busqui una solució “pacífica i extrajudicial” al conflicte “personal i patrimonial” que mantenen amb l’arquebisbat de Burgos. La comissió està integrada pel bufet de Santader Sarabia y Associados, GTRS i l’advocat Florentino Alaez. Sarabia, que ha llegit aquest divendres un comunicat en nom de la comissió negociadora, ha assegurat que les seves representades “es troben indefenses i sense cap mena de recursos”.
Els representants legals de les monges han desvinculat aquest cas de la incompareixença de les seves representades davant el tribunal eclesiàstic, ja que entenen que el dret canònic “no és competent” sobre les qüestions relatives a l’afer.
