Administracions

Bibiana Vallmajó Cantenys

Alcaldessa de Navata (Som Navata)

“Els parcs de les renovables s’han de decidir entre tots”

“No s’hauria d’haver donat permisos per a aquests parcs, que són unes 60 hectàrees, que representen un impacte enorme”

“Per això hem tingut clar des del moment zero que el primer pas havia de ser explicar el que hi havia al voltant d’aquest projecte”

Ens hem adaptat al funcionament de l’Ajuntament i hem assentat les bases per als propers anys

L’alcaldessa de Navata, Bibiana Vallmajó (Som Navata), es mostra satisfeta del primer any de govern, especialment per l’aposta que s’ha fet per potenciar la participació ciutadana. Aquest és un punt troncal del seu programa de govern, juntament amb la potenciació i ampliació dels serveis, i també amb el treball per potenciar la cultura i la cohesió social. Es mostra en contra del gran parc de renovables al municipi i lamenta la manca de diàleg per implantar-lo.

Com valora el seu primer any?
Ha estat molt positiu. Ens hem anat adaptant al funcionament de l’Ajuntament i hem assentat les bases per poder governar els anys que ens vindran.
Per arribar fins aquí han hagut d’esperar tres dècades.
I per això comento que ens hem hagut d’adaptar. És cert que hem estat a l’oposició molts anys. Aquesta és la primera vegada que hem pogut passar al davant i hem tingut l’oportunitat de fer les coses a la nostra manera.
I per només quatre vots de diferència.
Exacte. Però ha estat el que ha volgut el poble. També hauria pogut passar a l’inrevés, que nosaltres perdéssim per quatre.
Com s’han trobat l’Ajuntament?
A mi m’agrada parlar del futur. El passat ja està. Durant tot aquest temps s’ha tirat endavant, però ara la gent ha escollit una altra alternativa de govern. El poble funcionava i continua funcionant.
Abans de mirar al futur, centrem-nos en l’ara. Quins reptes està afrontant Navata?
Volem mantenir el que tenim i millorar els equipaments existents. Al llarg dels anys, i com és natural, s’han anat deteriorant. Ara els volem millorar i, especialment, ampliar els serveis que donem a la ciutadania.
En quin sentit?
Tenim moltes subvencions; a més, n’hem ampliat el ventall, i això ens permetrà tirar aquests projectes endavant.
Un procés també de consolidació.
Sí. Volem consolidar els diferents serveis que té la població. És cert que hi ha una part que no és física, com la millora dels carrers, que també tenim en compte.
Com ara quina?
Volem dinamitzar socialment i culturalment Navata. Creiem que aquest és un punt que ha de fomentar la cohesió de tot el col·lectiu. És a dir, a banda d’ordenar i millorar el que tenim, estem apostant molt en l’aspecte social.
Aposten per la participació ciutadana, doncs.
Molt. Fem comissions de treball en temes concrets i també hem generat moltes tardes d’atenció a la ciutadania.
Un Ajuntament més obert.
I per això estem fent trobades amb els veïnats que són petits. A més, també hem obert el consell d’infants i ara tenim el projecte d’obrir el consell de joves i d’avis.
Com valora la situació de l’habitatge?
Fa temps es van fer uns habitatges de protecció oficial, i sí que és cert que estan plens. El projecte ha funcionat superbé. És cert que el jovent busca viure a Navata, això és veritat.
Hi ha moviment, doncs.
Tot el que surt al mercat de lloguer o compra, acaba sortint. Sí que segurament caldrà posar-s’hi, però més endavant.
No és, doncs, una prioritat.
És un tema que tenim pendent, però ara mateix no és una prioritat. El jovent encara es pot quedar a viure a Navata.
Ara tenen una espasa de Dàmocles: el projecte de les plaques solars.
Aquest projecte ja està aprovat per la Generalitat i ara es troba sobre la taula d’Urbanisme, per veure com ho desencallen. Nosaltres, per la nostra part, hem mobilitzat el poble i, també, els veïns.
El motiu de l’oposició?
Nosaltres estem d’acord amb les renovables, però ha faltat tota una planificació al darrere. No s’hauria d’haver donat permisos per a aquests parcs, que són unes 60 hectàrees, que representen un impacte enorme. Els parcs de les energies renovables s’han de decidir entre tots.
Aquí tornem a la participació ciutadana que ens comentava.
Hi creiem molt. Per això hem tingut clar des del moment zero que el primer pas havia de ser explicar el que hi havia al voltant d’aquest projecte.
Com va anar la primera trobada?
La vàrem fer fa unes tres setmanes. I, la veritat, s’han generat moltes sinergies amb la gent. La majoria s’hi ha posat en contra, així com els diferents alcaldes afectats per aquest gran parc en concret.
No és l’únic.
No. En tenim de propers, com seria el cas del que afecta Crespià o Espinavessa (Cabanelles), que també tenen un projecte presentat, o Ordis, municipi per on els passarà la línia d’evacuació de la planta. Bé, tothom s’està mobilitzant. Estem en aquest punt.
I de les trobades, què n’extreu?
Hi ha un debat molt ric amb la participació de propietaris dels camps, altres que havien volgut impulsar un projecte de plaques també als seus terrenys; en definitiva, gent afectada d’una manera o altra.
I el resultat?
S’han creat un grups de treball. Ara estem en aquest punt, però tot va avançant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Salut

Una visió integral per tractar els TCA en adults de tot el país

Martorell
Societat

Mor Joan Camps Florit, flabioler de les festes de Sant Joan de Ciutadella

El Terracotta Museu presenta ‘Contingent’ del ceramista Lluís Xifra

LA BISBAL D’EMPORDÀ
SUCESSOS

Comissen una boa i una pitó de Birmània a un particular

Monistrol de Montserrat
METEOROLOGIA

Les comarques de Lleida poden superar demà els 40 graus

LLEIDA
societat

La Festa de l’Estiueig de Ribes de Freser estarà dedicada a Àngel Guimerà

Ribes de freser

Reforç policial i un dron nocturn a Mataró per vigilar les Santes

mataró
ECONOMIA

El sector del turisme rural vol que es regulin els pisos turístics als pobles

Barcelona
TURISME

Les reserves als càmpings del Pirineu de Lleida freguen el 90%

Lleida